MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1537 (13 / October / 2025)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Ross. - 672

Publicació de la fitxa: 2014-11-06
Darrera modificació: 2025-09-07
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vaticà [Vaticano]
Institució:Biblioteca Apostolica Vaticana
Fons:Manoscritti: Ross.
Signatura:672

Bibliografia

Descripcions:Armando F. Verde (1973‑1985), Lo Studio fiorentino, 1473‑1503, Florència, Istituto Nazionale di Studi sul Rinascimento.
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., vol. II, p. 806
https:/​/​books.openedition.org/​efr/​2950
Bibliografia contextual:Arrizabalaga (2007), "De la copie à l'édition ..."
Arrizabalaga - García Ballester - Gil Aristu (1991), "Del manuscrito primitivo al ..."
Reproduccions fotogràfiques:https:/​/​digi.vatlib.it/​view/​MSS_Ross.672

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1476 - 1508 - expressa
Copista:Francesc Argilagues (fl. 1470 – 1508)

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, De vinis – ff. 5r-14v
2. Hipòcrates, Abbreviatio libri pronosticorum, Adaptador: Arnau de Vilanova (autoria dubtosa) – ff. 121r- 138r
Preliminars:Pronostica Arnaldi de Villanova medici (in marg.)
Íncipit:Nunciativa significatio futurorum aut significat futurum morbum in sanis
Èxplicit:cura dubie dubito non curari sed securatur non in set (?). Deo gratias referatis cuius nomen sit benedictum. Amen. Pisis 1474.
Observacions:Copiat a Pisa el 1474
3. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De aquis medicinalibus – ff. 70r-74r
4. Arnau de Vilanova, De dosi tyriacalium medicinarum – ff. 116v-120v
5. Abū-l-Ṣalt, Liber de medicinis simplicibus, Traductor: Arnau de Vilanova – ff. 121r- 135v
6. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Secreta aut experimenta – ff. 137r-144r
Íncipit:In dolore capitis frigido laventur pedes
Èxplicit:Finis experimentorum Arnaldi ad Clementem papam
7. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Quedam Arnaldi de Villanova – ff. 144r-146r
Preliminars:Secuntur alia eiusdem magistri Arnaldi de Villa Nova, hominis divini
Íncipit:Aqua vite facta de vino infusionis
Èxplicit:mente romane, costi amari, ameos con (?).
8. Arnau de Vilanova, Tractatus de consideracionibus operis medicine sive de flebotomia – ff. 146v-177v
9. Arnau de Vilanova, Tractatus de humido radicali – ff. 177v-188v
10. Arnau de Vilanova, Commentum super quasdam parabolas – 188v-191v
Preliminars:Incipiunt commenta meditacionum parabole arnaldi que incipiunt omnis medela procedit a summo bono
Íncipit:Medela est beneficium sanacionis quod viventi exhibetur in aliquo lapsu
11. Stephanus Arlandi, Tabule que medicum informant specialiter cum ignoratur egritudo – ff. 191v-195r
Èxplicit:nom mundati recentis ana uncia I. Finis. Laus deo Ianuarii 20 1508 Veneciis per me Franciscus Argilagues de Valentia arcium et medicine doctorem. Hoc supra scripta sunt in fine dietarii Stefani Arlandi. In vanum ergo hic scripta sunt immemor superiorum quod dietarium ipse collegit ex opere Azaravi de preparacionibus ciborum congruorum tam sanis quam infirmis.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).