MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1534 (23 / November / 2024)

Salamanca - Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca - Manuscritos - 1878

Publicació de la fitxa: 2014-11-05
Darrera modificació: 2018-12-20
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Maria Cabré
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Salamanca
Institució:Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca
Fons:Manuscritos
Signatura:1878

Història

Procedència:No se sap res sobre l'origen de les dues seccions que formen el còdex. «Les llistes del catàleg de la universitat [de Salamanca] indiquen que el volum no fou adquirit per la universitat abans del 1469. Abans del 1770 fou descrit com una col·lecció de les obres d'Arnau. Entre 1788 i 1808 (regnat del rei Carles IV) fou transferit, amb altres col·leccions de la universitat [de Salamanca], a la biblioteca del Palau, a Madrid, i d'una manera semblant va tornar a la universitat el 1954.» (Vilanova, 1991)

Bibliografia

Descripcions:Lilao Franco - Castrillo González (1997-2002), Catálogo de manuscritos de la ... vol. 2, p. 211-212
Vilanova (1999), De esu carnium p. 87
Bibliografia contextual:Mensa i Valls (1994), Arnau de Vilanova, espiritual ... p. 75
Beaujouan (1962), Manuscrits scientifiques ... p. 83
Marcos Rodríguez (1971), Los manuscritos pretridentinos ... p. 387
Díaz y Díaz (1958-1959), Index scriptorum Latinorum medii ... vol. 2, p. núm. 1663

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:2
Notes:Còdex factici. «El còdex consta de dues seccions, pergamí (ff. 2-7) i paper (la resta) [...] El "De esu carnium" d'Arnau ocupa el fullet de pergamí. La secció de paper amb el qual va unit inclou passatges de tractats del el cisma dels canonistes Francesco di Zabarella i Pietro d'Ancarana.» (Vilanova, 1999)

Unitat de composició A

Folis implicats:1 - 7

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada
Notes:El còdex és del segle XV. La secció del "De Esu" (f. 2-5) és probablement del segle XIV.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:119
Núm. de guardes afegides:1 +
Notes:Foliació moderna. Ff. 1r i 7 en blanc
Dimensions
Alçada x base:225 x 145
Composició material
Plecs
Número:1
Tipus:1+6

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:170 x 110
Número de ratlles:29
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Lletra gòtica bastarda
Decoració i jerarquització
Inicials:Absents [buits]. Espais en blanc per a les inicials.

Unitat de composició B

Folis implicats:8 - 119

Datació i origen

Datació:s. XV in. - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:119
Núm. de guardes afegides:1 +
Notes:Foliació moderna. Manca un foli entre ff. 33-34. Ff. 22-23, 48-49 i 117-119 en blanc.
Dimensions
Alçada x base:225 x 145
Composició material
Plecs
Número:6
Tipus:12+4+18[-1]+8+5(12)+12[-1]
Signatures:sí. Alfabètiques i numèriques fins al f. 40.
Reclams:sí.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:160 x 100
Número de ratlles:29/30
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 8-47
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Lletra gòtica bastarda. Anotacions marginals de l'època en els ff. 24-47.
Escriptura 2
Lloc al ms:50-116
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Lletra gòtica bastarda
Decoració i jerarquització
Inicials:Absents [buits]. Espais en blanc per a les inicials.

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, De esu carnium – 2r-5v
Edicions:Vilanova (1999), De esu carnium
Bibliografia:Paniagua (1984), "Abstinencia de carnes y medicina ..." p. 325
Bazell (1995), "De esu carnium: Arnald of ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).