MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms153 (22 / November / 2024)

Bordeus [Bordeaux] - Bibliothèque Mériadeck (Bibliothèque Municipale) - Manuscrits - 568

Publicació de la fitxa: 2017-07-05
Darrera modificació: 2022-08-21
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Antònia Carré, Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Bordeus [Bordeaux]
Institució:Bibliothèque Mériadeck (Bibliothèque Municipale)
Fons:Manuscrits
Signatura:568
Signatura alternativa:804 (segons Gómez Pérez 1954)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Estat:Molt deteriorada, amb el llom trencat i les vores molt gastades.
Notes:Afegeix un foli de guarda al principi i un altre al final, enganxats a l'interior de la relligadura. La part interior de la relligadura, el recto del foli de guarda anterior i el verso del foli de guarda posterior estan decorats amb aigües.
Llom
Matèria:Pell (absent)
Coberta
Matèria:Mitja pell i cartró d'aigües

Història

Segells:De la BM (ff. 1r, 105v).
Notes de possessors:Al marge inferior del f. 23r: «Resu de Pyerre Broguère [o «Brogère»] tiº», escrit per una mà del segon quart del s. XVI (erròniament transcrit «Je fu de Pyere Brogete» per Delpit 1880 i «Resu de Pyeyre Brogente» per Couderc 1894, Gómez Pérez 1954, Hipòcrates 2000 i BITECA; la darrera paraula és insegura).
Intervencions d'interès històric:Al verso del foli de guarda anterior: «568» i «76=21179», de mans del s. XIX, de la biblioteca; al recto del posterior: «105 feuillets», de la primera mà.
Tot seguit del colofó, d'una altra mà coetània d'aquest i del text del ms.: «Anforisma és notícia univerçal continent alcuna cossa de medecina» (f. 105vb). Pràcticament no hi ha anotacions marginals d'ús («... sane?», f. 22v, «Nota», f. 89v), potser de la mà que folià el ms.
Estat de conservació:Regular. Taques d'humitat, sobretot a l'inici del volum i als ff. 51-59, i galeries d'insectes, que no impedeixen la lectura del text. El f. 67 té l'angle inferior dret mutilat, sense afectar el text. Darrer plec en mal estat (l'últim foli ha quedat separat i s'han perdut tres folis més al final). Les taques d'humitat als primers folis i no tant als del final, i la pèrdua dels últims folis, indiquen que el volum va perdre la relligadura original i que els últims folis van quedar malmesos.
Procedència:No sembla que provingui de l'Académie de Belles-Lettres, Sciences et Arts, fundada a Bordeus el 1712 i que va aportar a la BM la majoria dels mss. del subapartat "Sciences physiques et naturales" del catàleg de Delpit 1880, atès que no consta als catàlegs del segle XVIII que es conserven d'aquella institució (mss. BM 833-835, el primer dels quals datat el 1747; vegeu Hipòcrates 2000: 16). Com alguns altres mss. de la BM, podria provenir del convent dels carmelitans de la ciutat, antiga seu de la Universitat de Bordeus (com per exemple, el ms. doble 117-118, una miscel·lània mèdica en llatí amb els Aforismes d'Hipòcrates i altres obres), tot i que en aquest cas no consta que així fos. La inscripció en francès del f. 23r, transcrita a Notes de possessors, prova que el ms. ja es trobava a França en el segon quart del s. XVI. En aquest context, aparentment el del SO de França, un Pierre Broguère (o Brogère) no documentat el donà al posseïdor subsegüent, que no s'identifica. En aquest període, molts catalans conversos d'origen jueu s'instal·laren a Bordeus fugint de les persecucions inquisitorials, alguns dels quals eren metges i aconseguiren ensenyar a la Facultat de Medicina de Bordeus, que, de fet, ells impulsaren. Entre aquests, és conegut el cas de Gabriel de Tàrrega, interessat en els Aforismes i altres obres com a eines didàctiques, el seu fill Jean de Tàrrega i Raymond de Granolhas. Que la mà del receptor del ms. sigui la d'algun d'ells (Gabriel de Tàrrega?), de moment queda exposat a tall d'hipòtesi.
Persones relacionades:Pierre Broguère (fl. s. XVI segon quart)
Gabriel de Tàrrega (c. 1468 – 1536)
Raymond de Granolhas (c. 1478 – 1555)

Bibliografia

Descripcions:Gergerès (1864), Histoire et description de la ..., p. 203 (esment)
Delpit (1880), Bibliothèque municipale de ..., pp. 215-216, núm. 568
Couderc (1894), Catalogue général des ..., p. 282, núm. 568
Pansier (1908-1909), "Catalogue des manuscrits ...", p. 401 (esment)
Batllori (1947), "Notícia preliminar: les obres ...", p. 60 (esment)
Gómez Pérez (1954), "Manuscritos españoles en Burdeos", p. 488, núm. 20 (reprod. informació de Couderc 1894)
Kibre (1985), Hippocrates Latinus: Repertorium ..., p. 64 (esment)
Carré (2000), Hipòcrates: Aforismes ..., pp. 14-17
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 102
Manuscrits médiévaux d'Aquitaine (informatització de Couderc 1894)
CCFr: Catalogue Collectif de France (informatització de Couderc 1894)
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1580
Reproduccions fotogràfiques:BVMM: Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (IRHT) (reprod. en b/n a partir d'un microfilm)
Séléné (reprod. en b/n a partir d'un microfilm)
Manuscrits médiévaux d'Aquitaine (reprod. digital en color del f. 1r)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:«Ffinito libro, sit laus et gloria Christo. Amen» (f. 105vb).
Datació:s. XV-1 - estimada
Copista:Anònim
Notes:Datació a partir d'Hipòcrates 2000: 15-16, a partir de la paleografia i les filigranes del paper. Altres datacions: s. XV (Couderc 1894 i tots els que l'han seguit); c. 1425-1440 (Cifuentes 2007); c. 1411-1440 (BITECA, a partir de les filigranes).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigranes: tisores (plecs 1-8), idèntica a Briquet 3661 (Venècia 1438) i a Valls 1788 (Olot 1416); carro de dues rodes, amb el cos del carro irregular (plec 9, ff. 97-104), no documentada; carro de dues rodes, amb el cos del carro triangular (f. 105), molt semblant a Briquet 3544 (Lucca 1434, etc.), Briquet 3528 (Perpinyà 1429, etc.) i Valls (1980) 39 (Vic 1418).
Foliació
Núm. total de folis:107 (I+105+I) ff.
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Foliació en xifres aràbigues, centrada al marge superior del recto dels folis, d'una mà de finals del s. XV o principis del XVI. La mateixa mà afegí, també en aràbics, el número de cada llibre o partícula de l'obra, centrats al marge superior del verso de cada foli.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:282 x 208 mm
Foli de referència:f. 10
Composició material
Plecs
Número:9
Tipus:6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6[-3]
Reclams:sí. Horitzontals interns, alguns entre claus en vermell. Als ff. 12v, 24v, 36v, 48v, 60v, 72v, 84v i 96v.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Caixa d'escriptura
Alçada x base:181 x 126 mm
Intercolumni:14 mm.
Número de ratlles:30/32
Foli de referència:ff. 8r, 10r i 28r
Ratllat:sí. Amb mina de plom.
Perforat:no.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1ra-105vb
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Regular i clara, amb tendència a la semicursiva o híbrida i a un ús limitat de les abreviatures. Les primeres paraules de cada apartat (pròleg, aforismes i comentaris) són en gòtica textual de mida més gran, de la mateixa mà.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:ff. 19r, 47r i 95v
Corrector:Anònim
Especificacions:Afegides al marge per la mateixa mà, esmenant oblits de la còpia. També fa altres esmenes al cos del text o als marges corregint errors de còpia.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Absents [buits]. En vermell, amb filigrana en blau. Les de l'inici de cada llibre o partícula de l'obra són més grans. Manca la corresponent a l'inici del pròleg (buit amb lletra d'espera), que també havia de ser més gran.
Rúbriques:Rúbriques. En vermell, amb les indicacions prèvies als marges en una cursiva menuda traçada en negre («ypo», «gali», «y», «g», «libre», etc.), que no tenen una forma sistemàtica ni apareixen en tot el volum. No hi ha calderons.
Majúscules:sí. Tocs de vermell en algunes lletres. Ombra en vermell a les paraules inicials de cada apartat, traçades en gòtica textual. Esmenes en vermell.

Descripció interna

1. Hipòcrates, Claudi Galè, Aforismes [amb el comentari de Galè], Traductor: Anònim – 1ra-105vb
Consistència:fragmentària
Consistència:Manca el comentari de Galè al darrer aforisme. Sembla que seria deficitària la traducció o, més probablement, l'antígraf de la còpia, i no aquesta còpia, que, tot i la pèrdua dels tres darrers folis del ms., acaba amb un colofó.
Preliminars:[Rúbrica inicial amb invocació:] «En nom de Déu e de la gloriosa Verge Maria. Amén. Açí comensen los Imforismes de Ypocràs, et primo»
Pròlegs:«[S]ermó de monsenyor Costantí, monge de Moncatí, a Graugó, son discípol. — Mon fill, en reposant a les tues demandes, per ço cor m'as dit sovín que yo a tu tralladàs algunes de les obres de cirurgia [sic] de Galièn de lengua aràbicha en latina... -- ... Encara, Galièn, que·m [sic] fo sponedor, volch profitar en sa matèria a dir paraules ponderoses de gran profit e de gran delit» (f. 1rab).
Íncipit:«Ypocràs. — Vida breu, art longa, temps poch, spariment fallibre, lo jutgar greu...» [Segueix el comentari de Galè:] «Galièn. — La pus gran partida dels esponedors en açò són acordats que si aquest <és> un amforisme...» (f. 1rb).
Èxplicit:«... Ypocràs. — Si febre no se fa de còlera, molta aygua <calda> gita al cap: soluff-la [sic]. — Finito libro, sit laus et gloria Christo. Amen» (f. 105vb).
Edicions:Carré (2000), Hipòcrates: Aforismes ..., pp. 29-61 (exclou el comentari de Galè)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).