MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1528 (22 / November / 2024)

Munic [München] - Bayerische Staatsbibliothek - Handschriften: Clm. - 77

Publicació de la fitxa: 2014-10-31
Darrera modificació: 2019-01-09
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Munic [München]
Institució:Bayerische Staatsbibliothek
Fons:Handschriften: Clm.
Signatura:77

Bibliografia

Descripcions:García Ballester - McVaugh - Paniagua (1978), Catálogo de incipits de los ..., p. 25

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1386 - 1388 - expressa
Copista:Paulus Ritter (fl. 1386 – 1410)
Notes:Scripsit codicem usque ad fol. 162 Paulus Rietter de Nuremberga, medicinae
doctor (mort. a. 1410), Paduae et Nurembergae a. 1386—1388.

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, De sterilitate – ff. 157v-159v
Preliminars:Incipit tractatus de sterilitate Arnoldi. Tractatus Arnoldi de sterilitate incipit feliciter
Íncipit:Sapientis verbum. data est particulatibu virtus generativa, ut perpetuetur inde individuum
Èxplicit:dictarum due domine sunt impregnate. laudetur omnipotens Scriptum Nurimberge anno 1387. finis.
Observacions:Atribuït a Arnau de Vilanova
Bibliografia:Montero Cartelle (1993), Tractatus de sterilitate ...
2. Jordanus de Turre, Pseudo-Arnau de Vilanova, De signis leprosorum – ff. 159vb-160vb
Íncipit:Cognoscuntur leprosi a quinque signis (modis)...
3. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De epilentia B – ff. 161r-161v
Íncipit:In cura epilepsie primo ponatur dieta
4. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De epilentia D – f. 161v
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).