MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1527 (22 / November / 2024)

Bethesda - National Library of Medicine - Manuscripts - E 15

Publicació de la fitxa: 2014-10-31
Darrera modificació: 2019-09-05
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Bethesda
Institució:National Library of Medicine
Fons:Manuscripts
Signatura:E 15

Bibliografia

Descripcions:Schullian, p. 494, núm. 222
Faye - Bond, p. 132, núm. 15
Thorndike - Kibre, col. 525, col. 1113
Catàleg online de la NLM

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:10
Dimensions
Alçada x base:205 x 145

Descripció interna

1. Pseudo-Arnau de Vilanova, De bonitate memorie – ff. 2r-2v
Preliminars:Tractatus de bonitate memorie.
Íncipit:Primo sunt necessaria ista euacurare ma[te]ri[am] impedientem ...
2. Pseudo-Arnau de Vilanova, De decoratione – ff. 5v-7r
Preliminars:Tractatus de decoratione
Íncipit:Faciei decor et venustas non ta[ntu]m capiti ...
3. Pseudo-Arnau de Vilanova, De phlebotomia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).