MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1520 (23 / November / 2024)

Madrid - Biblioteca Nacional de España - Manuscritos - 138

Publicació de la fitxa: 2014-10-31
Darrera modificació: 2016-08-03
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Mireia Subirana
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Biblioteca Nacional de España
Fons:Manuscritos
Signatura:138

Bibliografia

Reproduccions fotogràfiques:http:/​/​bdh.bne.es/​bnesearch/​detalle/​bdh0000120465

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV - estimada

Qüestions materials

Foliació
Núm. total de folis:214 ff.

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, Aphorismi extravagantes – f. 7v
2. Anònim, Pseudo-Arnau de Vilanova, Virtutes herbe tunice – 8r
Observacions:Paniagua, “El Maestro”, I, 74-5  prescripció dictada per AV a un comte amb el sigillum Piscis (BNE 138). En realitat, després d'un breu escrit atribuït a AV (Virtutes herbe tunice), dedicat a un comte, segueixen dos segells astrològics (Aquari i Pisces) per a finalitats mèdiques (peus) aparentment independents però que pel vocabulari semblen vinculats a l'últim aforisme dels Extravagantes. - Observació pròpia.
Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).