MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1423 (22 / November / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Lat. - 6971

Publicació de la fitxa: 2014-10-21
Darrera modificació: 2019-09-04
Bases de dades:Arnau
Descripció
Autor:Cristina Sáez
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Lat.
Signatura:6971

Bibliografia

Descripcions:Catalogus codicum manuscriptorum Bibliothecae Regiae [Codices latini] (París, 1744), IV, pp. 298-299. Sobre la història dels fons: Léopold DELISLE, Le cabinet des manuscrits de la Bibliothèque Imperiale. Étude sur la formation de ce dépôt (París, Imprimerie Imperiale, 1868-1874), I, p. 269; WILCOX - RIDDLE, “Qusta ibn Luqa's Physical Ligatures...”; MCVAUGH, AVOMO, III, pp. 41-42; DEMAITRE, AVOMO, IV, pp. 124-129; PANIAGUA, pp. 11-15, AVOMO, VI.1, pp. 11-15; PANIGUA - GIL-SOTRES, AVOMO, VI.2, pp. 348, 357, 361, 366, 380, 388; MCVAUGH, AVOMO, V, pp. 89-91; MCVAUGH, “Two texts, one problem...”; Green, Monica (2000), Women´s Healthcare in the Medieval West, Aldershot, Ashgate Variorum, Appendix, p. 5; Giralt AVOMO VII.1, pp. 205-206; Montero Cartelle (2010), "Arnaldi de Villanova Compilacio ...". Completades aquestes notícies amb la consulta directa del còdex (SG).
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., vol. II, p. 910
https:/​/​books.openedition.org/​efr/​2950
Reproduccions fotogràfiques:http:/​/​gallica.bnf.fr/​ark:/​12148/​btv1b9066514k

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada
Notes:Manuscrit de paper del segle XV

Història

Procedència:Procedent de l'antiga Bibliothèque Mazarine, formada pel cardenal Mazzarino amb fons recopilats per bona part d'Europa (1643)

Descripció interna

1. Arnau de Vilanova, Tractatus de consideracionibus operis medicine sive de flebotomia – A – ff. 1r-53r
Preliminars:Liber de flebothomia de consideratione operis medicine
2. Arnau de Vilanova, Tractatus de intentione medicorum – A – ff. 53r-64v
3. Arnau de Vilanova, Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis – A – ff. 65r 69r
Preliminars:Incipit libellus de improbacione maleficiorum editus per venerabilem magistrum Arnaldum de Villanova.
Íncipit:Reverendissimo patri et non ficte bonitatis exemplo
Èxplicit:labendi mollicies dictis nostris. Etiam et sic est finis libelli de improbacione maleficiorum Deo gracias.
4. Arnau de Vilanova, Compilacio de concepcione – A – ff. 69r-70v
Preliminars:Compilatio de conceptione
Íncipit:Maris et femine: commixtio naturalis causa est generacionis
Èxplicit:et applicare eas exterius quocumque modo. Explicit
Observacions:Anònim
5. Qusta ibn Luqa, De physicis ligaturis, Traductors: Constantí l'Africà, Pseudo-Arnau de Vilanova – A – ff. 71r-72v
6. Arnau de Vilanova, De dosi tyriacalium medicinarum – A – ff. 73r-77v
Preliminars:Epistola de mensuranda dosi medicinarum tyriacalium et de corporibus quibus commode appropriantur
7. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De venenis – A – ff. 78r-102r
Íncipit:Creator omnium Deus in secula benedictus percutiens pie sanans
Èxplicit:cum mandibulis magnis etc in antidotario
Observacions:Nota d'autoria?: in aqua fuerat fricatus comperiter conferre valde michi petro celerarii editori huius contra fluxum sanguinis cum persequerer ut urinas ab amonitis bersabie daroce (f. 100r).
8. Arnau de Vilanova, Medicationis parabole – A – ff. 103r-112v
9. Arnau de Vilanova, Aphorismi particulares – A – ff. 113r-118v
10. Arnau de Vilanova, Aphorismi de memoria – A – ff. 118v-119r
Preliminars:Canones de conservacione sanitatis cerebri et memorie.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).