MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms123 (05 / juliol / 2024)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 647

Publicació de la fitxa: 2012-06-26
Darrera modificació: 2015-11-25
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:647
Signatura alternativa:«Duplicat nº 44» [Col·legi de la Companyia de Jesús de Mallorca?]
«87» [Dalmases]

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVIII
Llom
Matèria:Cartró folrat de pergamí
Títols:«OROLGOIUM SAPIE | ENTIAE | M.S. | ALIIQUE TR<A>CTATUS»
Altres:«87»

Història

Intervencions d'interès històric:En el recto del primer foli de guarda de la relligadura moderna hi ha dues notes sobre el contingut, escrites dues per mans d'època moderna:
1. «Oració de sant Anselm, Geronimus De cupiditate edificanda, Oblatio de rapina, Epistola Eusebii de morte b. Geronimi ad Damasum papam, De doctoribus falsis et rectoribus, Exortatio de paupertate, D. Geronimus contra malos sacerdotes, De sacramento eucharistie», corresponent a Joan Pau Colomer, bibliotecari dels Dalmases.
2. «Orologium sapientie — Duplicat nº 44». Aquesta signatura podria correspondre al Col·legi de la Companyia de Jesús de Mallorca (vegeu ms. Barcelona - BC - Manuscrits - 881).
En el f. 120rv hi ha diversos assaigs de ploma, entre els quals es llegeix el nom de «fr. Micael Farer».
Procedència:Prové de la biblioteca iniciada per Pau Ignasi de Dalmases, els descendents del qual (Trinitat Fontcuberta i Dalmases) la cediren a la BC l'any 1916.
Persones relacionades:Miquel Ferrer
Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670 – 1718)
Joan Pau Colomer (c. 1656 – c. 1730/1737)

Bibliografia

Descripcions:AA.DD. (1914-1927 [=1932]), "[Manuscrits ingressats a la ...", 3 (1916), 47
AA.DD. (1959), Guía de la Biblioteca Central de ..., p. 79
Bohigas i Balaguer (1968), Cincuenta años de la antigua ..., p. 143
AA.DD. (inèdit), Inventari de manuscrits de la ..., vol. 1, p. 79
Omès al catàleg en línia de la BC [20-III-2010]
BITECA manid 2277: http:/​/​sunsite.berkeley.edu/​Philobiblon/​BITECA/​2277 ...
Bibliografia contextual:Alòs-Moner i de Dou (1916), "La Biblioteca Dalmases"

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit miscel·lani que, a part dels textos que interessen aquí, conté també: l'Horologium sapiencie o Speculus anime, d'Enric de Susa (c. 1200 – 1271), còpia del prevere Johann Villemann (s. XV) datada el 1433 (1, ff. 1r-112r); De cupiditate edifficandi, de Jeroni [sant] (c. 342 – 420) (3, f. 113rv); Oblacio de rapine (4, f. 113v); Epistola de morte beati Geronimi ad Damasum, episcopum Portuensem, d'Eusebi de Cesarea (fl. c. 260 – c. 340) (5, ff. 113v-115v); De doctoribus falsis et rectoribus (6, ff. 115v-116v); Exhortatio de paupertate (7, 116v-117r); Contra malos sacerdotes, de Jeroni [sant] (c. 342 – 420) (8, f. 117v); i De sacramento eucharistie (9, ff. 117v-120r), tot en llatí.

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:«Deo gracias. Iste liber est finitum, que vol dir que és acabat» (f. 120r)
Datació:s. XV - estimada
Notes:Diverses mans de diferents períodes del s. XV.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:Els bifolis externs de cada plec són en pergamí.
Foliació
Núm. total de folis:120 ff.
Notes:Foliació antiga en romans, actualment repetida a llapis en aràbics. El f. 120v és en blanc.
Dimensions
Alçada x base:250 x 185
Composició material
Reclams:sí.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:1r-112r
Tipologia:Gòtica textual
Datació:s. XV-1
Escriptura 2
Lloc al ms:112v-117v
Tipologia:Humanística cursiva
Datació:s. XV-2
Especificacions:El text 8 és escrit per aquesta mà i per la següent.
Escriptura 3
Lloc al ms:117v-120r
Tipologia:Humanística cursiva
Datació:s. XV-2
Especificacions:Molt més cursiva. El text 8 és escrit per la mà anterior i per aquesta.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. En vermell i en blau (text 1).
Dibuixos:Dibuixos. Hi ha sanefes i dibuixos de cares tot al llarg del text 1.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Rúbriques en vermell i calderons en vermell i en blau (només el text 1).

Descripció interna

1. Anselm de Canterbury [sant], Amonestament de sant Anselm, Traductor: Anònim – ff. 112v-113r
Consistència:fragmentària
Íncipit:«Aquesta oració o recomendació ordona sanct Anselm, bisbe, e deu-se dir ab gran devoció a quescun cristià o cristiana qui estiga en lo trespàs de la mort e és de gran mèrit e de gran virtut, car tots los mals sperits fugen de la casa e lo malalt és deliurat de qualsevol empetxament diabolical qui·l tinga empetxat o torbat. E primerament, sia interrogat lo malalt...»
Èxplicit:«... e digues-li .III. vegades: "Senyor, tu has trancats los meus ligams, per so a tu qualsevulla persona [...] sacrifficaré òstia de lahor, e lo nom de tu, Senyor, invocaré, reclam e reclamaré aquell". Diu-se que [...]»
Observacions:Les darreres línies, escrites en el marge inferior del f. 112v i continuades en el del f. 113r, foren tallades en relligar el volum.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).