MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms119 (22 / November / 2024)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 423

Publicació de la fitxa: 2012-05-16
Darrera modificació: 2023-11-14
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:423

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Notes:Relligadura de protecció de la BC.
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«S. VILA. | TRACTAT | DE | MANESCALIA | S. XVè» (en un teixell vermell)
Altres:«423»
Coberta
Matèria:Cartró folrat de pergamí

Història

Intervencions d'interès històric:1 (f. 2rv): carta adreçada al «Senyor molt magnífich e més virtuós, lo senyor mossèn Pere Destorrent, a Barcelona», per l'administrador de les seves possessions rústiques, en la qual tracta diversos problemes ordinaris de la seva tasca (f. 2v, fragmentària). Mà de finals del s. XV. Al f. 2r (originalment, exterior de la carta) hi ha uns comptes afegits per encara una altra mà una mica posterior.
2 (f. 1r [=f. de guarda modern]): «Tratado del caballo compuesto por el albéitar catalán Salvador Vila. Contiene un breve tratado que sobre la mula escribió Mossén Manuel Díez, señor de Andilla, caballerizo del rey de Aragón Alfonso V, examinado y ordenado por capítulos por el citado Salvador Vila (fragmento de un códice del siglo XV)». Títol a pàgina sencera, en tinta blava, afegit per una mà del s. XIX, possiblement identificable amb Manuel de Bofarull.
3 (f. 3rv): alguns capítols de l'obra, copiats per la mateixa mà principal, si bé més matusserament i amb correccions, que després són repetits en el f. 11rv. Sembla un esborrany de la còpia, que aparentment conté italianismes, alguns dels quals després són rectificats («De la collor que·s diu hamzucio cardeno», «Ara us diré dels cavalls segons son pèl per unt cor<r>en mil<l>or», «Del cavall castany, per unt cor<r>e millor ne quin és», «Del cavall morziello ho negra per hont corre milló ni quin hés»).
Estat de conservació:Restaurat.
Procedència:Podria identificar-se amb l'ítem 78 («Item un libro, cubiertas de pargamino, en paper, de menescalería») de l'inventari de 1484 de la biblioteca de Pero Sánchez-Muñoz a Terol, nebot i hereu de Gil Sánchez-Muñoz (1370 – 1446), escollit successor de Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423) a Peníscola amb el nom de Climent VIII (considerat antipapa) que després fou bisbe de Mallorca, i amb l'ítem 64 («Libros en catalán o valenciano o mallorquín... Ítem, otro de albeytería») de l'inventari que el seu fill, Gaspar Juan Sánchez-Muñoz, en féu elaborar l'any 1530, alguns dels llibres de la qual podrien provenir de la biblioteca pontifical de Peníscola. Aquesta biblioteca continuà a Terol, en mans de la família Sánchez-Muñoz, fins que a finals del segle XIX fou venuda al llibreter barceloní Salvador Babra; entre els anys 1912-1915 fou adquirida per l'Institut d'Estudis Catalans i ingresà a la Biblioteca de Catalunya.
Tanmateix, a finals del s. XIX aquest ms. va pertànyer a l'arxiver i historiador Manuel de Bofarull.
Ingressà a la BC l'any 1916 per compra al llibreter de Barcelona Salvador Babra.
Fou presentat a l'Exposició Bibliogràfica de la Medicina Catalana annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917, i figura al seu catàleg.
Persones relacionades:Pere Destorrent i Sirvent (fl. 1473 – 1511)
Manuel de Bofarull i de Sartorio (1816 – 1892)
Pero Sánchez-Muñoz (m. 1483)
Gaspar Juan Sánchez-Muñoz (fl. 1482 – 1530)
Salvador Babra (1874 – 1930)

Bibliografia

Descripcions:AA.DD. (1914-1927 [=1932]), "[Manuscrits ingressats a la ...", 3 (1916), 143
AA.DD. (1959), Guía de la Biblioteca Central de ..., p. 68
AA.DD. (inèdit), Inventari de manuscrits de la ..., vol. 1, p. 52
Bohigas i Balaguer (1968), Cincuenta años de la antigua ..., p. 136
Canibell i Masbernat (1918), Bibliografia medical de Catalunya ..., p. 453, § 2498
Duran (1998), Repertori de manuscrits catalans ..., vol. 1.1, p. 189-190
Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ..., p. 320
Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., p. 186, núm. 68 (extret de catàlegs)
Catàleg en línia de la BC
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1886
Bibliografia contextual:Briquet (1923), Les filigranes: dictionnaire ..., § 15672, 15681, 15683, 15684 i 15686
Valls i Subirà (1970), Paper and watermarks in Catalonia ..., § 1581 i 1582; i vol. 1, pp. 396-397
Monfrin (1964), "La bibliothèque Sánchez Muñoz ..."
Wittlin (1962-1967), "Les manuscrits dits «del Papa ..."
Wittlin (1976), "Un inventario turolense de 1484 ..."
Jullien de Pommerol - Monfrin (1991), La bibliothèque pontificale à ...
Perarnau i Espelt - Serrano i Calderó (1987), "Els inventaris de la biblioteca ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:El ms., aparentment (vegeu Correccions), és una còpia d'encàrrec molt pròxima a l'elaboració de l'adaptació de Salvador Vila, forçosament posterior a la de l'obra de Díez, datable entre 1424-1436. Tot i així, l'autor de la còpia no sembla un professional de l'escriptura (vegeu Escriptura).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV m. - estimada
Origen:Catalunya oriental
Copista:Anònim
Notes:Duran 1998 i BITECA manid 1886 el daten de finals del s. XV, però l'escriptura no sembla tan recent. Vegeu també Matèria escriptòria (filigrana). Els trets lingüístics, bé de l'autor, bé del copista, corresponen al català central («per unt corre millor», etc.)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana que representa un bust d'home de perfil, mirant cap a l'esquerra, amb perruca i un estel dalt del cap, unit amb aquest per una tija. Aquesta marca de paper (amb el cap mirant bé a l'esquerra, bé a la dreta) està documentada entre els anys 1426-1520; a Catalunya, se la troba a Besalú (Valls, § 1581, 1426-1427, mirant a la dreta; ibid., § 1582, 1430, mirant a l'esquerra), Perpinyà (Briquet, § 15672 i 15684, 1471; ibid., § 15683, 1513-1517, totes molt menys semblants), Ripoll (Briquet, § 15686, 1473-1479, mirant a la dreta) i Girona (Briquet, § 15681, 1503, mirant a l'esquerra). De totes aquestes, la més similar és la de Besalú de 1430.
Foliació
Núm. total de folis:63 (II + 59 + II)
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Foliació antiga en romans i en vermell (només als actuals ff. 4-57, que porten la numeració XVIII-LXX, amb el f. LXV repetit per error; en els tres folis darrers probablement desaparegué com a conseqüència de les operacions de relligat del ms.). Foliació actual en aràbics escrits amb llapis a tot el ms.
Els actuals folis 1, 2 i 3 no pertanyen al cos original del ms. (vegeu-ne el contingut a Història). El f. 1 és, en realitat, una de les guardes modernes. El f. 2 (fragment de 120x210 mm, escapçat de la part inferior, però reconstituït) en origen probablement era un paper solt inclòs en el ms., que fou enganxat a un foli en blanc i relligat amb el cos del ms. El f. 3 (220x150 mm) tampoc no pertany al cos original del ms., i potser també era en origen un paper solt col·locat entre els folis del ms. En el recompte del total de folis d'aquest ms. hem prescindit de l'actual f. 1.
El f. 60v és en blanc.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:300 x 210 mm

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Els ff. 2 i 3 a ratlla tirada.
Ratllat:sí. Caixa a punta seca.
Perforat:sí.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:3ra-60rb
Tipologia:Gòtica híbrida
Datació:s. XV m.
Especificacions:Força descurada, amb freqüents oblits de lletres i paraules, però amb marges força rectes.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:3rv
Corrector:Anònim
Especificacions:Còpia de prova amb correccions de la mateixa mà principal (cfr. Foliació). Al f. 57va hi ha dues línies ratllades.
Decoració i jerarquització
Inicials:Absents [buits]. No s'arribaren a fer.
Rúbriques:Rúbriques. En vermell.
Majúscules:sí. En vermell.

Descripció interna

1. Manuel Díez, Llibre de la menescalia, Adaptador: Salvador Vila – ff. 4ra-60rb [XVIIIr-LXXv, 58r-60r]
Consistència:fragmentària
Consistència:Acèfala (manquen els 17 folis inicials del ms.)
Íncipit:«[... vega]da lo jorn e en aquesta manera lo deveu tenir trenta jo<r>ns sens dar-li sivada ni traure'l de l'estabble, e gordau que fret no li entre en l'estable car seria perillós de destemprar; e lexa-lo bé ensutzar e solar en lo fanch que farà e a cap de un mes meteu-li lo fre e traeu-lo defora en lo arrechuador e aquí estrigolau-lo bé de la sutzetat que tentrà e del fanch, e romandrà ab lo novell pèl, e puys feu venir lo fer<r>er e fer<r>au-lo...»
Èxplicit:«... ont fal lo pèl, e mateu desús de la pólvora de les faves velles e metrà pèl. Una al<tra> manera per afegí hos. <L>'os esporgareu una <ab> una verga de romagera [...]» (f. 57va).
[1.1] «... per so com és prinsipal e noble menbre del cos. Dels botons direm que no deuen éser d<i>ts prinsipals: per so no són dits prinsipals. Per conseg<ü>ent, <és> feta conclosió que los menbres prinsipals no són sinó dos».
1.1. Anònim, Preguntes i respostes per a l'examen dels menescals (versió 1) – ff. 57va-60rb [LXXv i 58r-60r]
Preliminars:[Rúbrica:] «Perquè és de nessesitat, perlem un poch de notomia, axí com se seg<u>ex».
Pròlegs:«Per donar alguna manera de dochtrina per als menescals, los quals per pocha edat no <en> saben, és de nessesitat fer un petit trachtat de notomia per son recort e avisament a la fi del libre, lo qual serà pertit per capítols axí com se seg<u>ès».
Íncipit:«<1> Primo, si·t demanan quina cosa és manescallia, respon que és un saber divissit, cor comprèn dues cosses: pràticha e siènsia...»
Èxplicit:«... feta conclosió que los membres prinsipals no són sinó dos».
Edicions:Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", pp. 121-124, apèndix VII
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).