MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1155 (23 / November / 2024)

València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Manuscrits - 42

Publicació de la fitxa: 2011-12-09
Darrera modificació: 2013-10-07
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Ciutat:València
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de València
Fons:Manuscrits
Signatura:42

Relligadura

Datació:1818
Notes:II + I, de paper verjurat, amb filigrana Fa biani, del tipus Valls i Subirà III, Itàlia, 22, del 1772.
Llom
Matèria:Llom ras, de la mateixa pell, afectada en aquesta part de forats de corc.
Títols:a) buida; b) teixell rectangular de pell vermella, amb dauradura dalt i baix i el títol de manuscrit inscrit en lletres daurades: «lo chrestia | de | eximenez | m. s.»; c) teixell de pell vermella de forma romboidal, amb dauradura tot entorn i al centre porta inscrit el número del volum: «iii»; d) buida; e) etiqueta de paper amb la cota actual del manuscrit: «42»; f) buida.
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant cinc dobles nervis interns, que formen els corresponents nervis exteriors i sis seccions.
Coberta
Matèria:Pasta de paper recoberta de camussa marró.
Altres:425 x 295 x 115
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Talls de la mateixa pell. Capçalera i capçada dalt i baix.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:10 agost 1474. - expressa
Notes:En l'inventari del 1656 (ACV, lligall 684, 1-H, fol. [9]v) hom llegeix: «Item altre volum de la mateixa manera, manuscrit, en paper, que se intitula prolec sobre lo terç llibre del Cristia fet per mestre francesch Eximenis del orde del frares menors».
Forma part del lot de mss. eiximenisians donats pel canonge Guillem Serra i entrats a la Seu de València el 1489. En la relació corresponent, el volum és descrit així: «Item un libre de forma de full, scrit en paper sisternat en pregami, appellat lo tercer del Cristia, cubertes de cuyro vermelll, ab cinch gaffets»: Cf. Josep Guia, o. c., 216.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:a) Fol. 4-7, 271-378, de les tisores obertes, amb estrella de cinc puntes al fil de la verjura que divideix el tall, del tipus Briquet 3725, datada a Gènova el 1472.
b) Fol. 10-125, 171-266, de les tisores somades amb una mena de lletra C amb trompa, del tipus Briquet 3698, datada a Gènova el 1459.
c) Fol. 135-166, de les tisores, del tipus Briquet 3686, datada també a Genova entre 1460 i 1464.
Foliació
Núm. total de folis:382
Núm. de guardes afegides:2 + 1
Notes:Foliació contemporània, en llapis i xifres aràbigues, a l'angle superior dret del recto dels folis. Una numeració més antiga, en tinta sèpia i xifres romanes, comença a l'actual foli 9 i acaba al foli 378, anant del I al CCCLXX, estrompassant-se el foli CXXIV i bisant el CXXXX.
Dimensions
Alçada x base:413 x 285
Composició material
Plecs
Número:20
Notes:El primer plec només té el primer full de pergamí; el darrer plec és tot de paper; els altres tenen el primer i el darrer fulls de pergamí, els interiors són de paper.
Plec 1
Tipus:4+2
Folis:1-8
Plec 2
Tipus:10+2
Folis:9-28
Reclam:son a nostre
Plec 3
Tipus:10+2
Folis:29-48
Reclam:E sta volunta-
Plec 4
Tipus:10+2
Folis:49-68
Reclam:coses temporals
Plec 5
Tipus:10+2
Folis:69-88
Reclam:malesa
Plec 6
Tipus:10+2
Folis:89-108
Reclam:Escriptura
Plec 7
Tipus:10+2
Folis:109-128
Reclam:obres foranes
Plec 8
Tipus:10+2
Folis:129-148
Reclam:-utal en nos
Plec 9
Tipus:10+2
Folis:149-168
Reclam:Car la principal
Plec 10
Tipus:10+2
Folis:169-188
Reclam:fer peccat
Plec 11
Tipus:10+2
Folis:189-208
Reclam:con es que
Plec 12
Tipus:10+2
Folis:209-228
Reclam:fer mer
Plec 13
Tipus:10+2
Folis:229-248
Reclam:alegria e es
Plec 14
Tipus:10+2
Folis:249-268
Reclam:nostre senyor
Plec 15
Tipus:10+2
Folis:269-288
Reclam:que tots han
Plec 16
Tipus:10+2
Folis:289-308
Reclam:-sura dura
Plec 17
Tipus:10+2
Folis:309-328
Reclam:demunt dits
Plec 18
Tipus:11+2
Folis:329-350
Reclam:Es pijor
Plec 19
Tipus:13+2
Folis:351-376
Reclam:sguart
Plec 20
Tipus:3+2
Folis:377-382
Signatures:sí. Se'n veuen rastres en molts folis, fins al foli 297, anant de la a-1 a la p-9. Desapareix en els folis següents, que tenen l'angle inferior dret reparat i reforçat amb tires de paper. Reapareix en el foli 330, on recomença la sèrie de la a, però ara en vermelló. Es fa invisible a partir del foli 356. Signatures de quadern alfanumèriques a-q i a-c.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, generalment centrats.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli 190r (CLXXXIIr): 35 + 75 + 30 + 75 + 73 × 55 + 260 + 10.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:260 x 180
Número de ratlles:43
Ratllat:sí. Sistema de ratllat: A la mina de plom. 1111 2222. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR = 6.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:s. XV ex.
Especificacions:Gòtica cursiva formada, d'una sola mà. Copista únic.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Fol. 30rb (XXIIrb), 89rab (LXX-XIrab).
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Fol. 9ra (Ira): Capital blava i vemella amb filigrana plena dels mateixos colors, dominant el tema de l'espiral. Foli 19va (XIva): Gran inicial blava i vermella, que ocupa un terç del corondell, amb filigrana plena, de cua, i amb antenes als marges, de colors blau i vermell, amb domini del tema floral. Fol. 241 vb (CCXXXIIIvb): Capital blava i vermella a l'inici de la «quinta part», amb filigrana plena dels mateixos colors, dominant el tema de les flors. Capitals blaves i vermelles alternant, amb les corresponents filigranes i antenes alternant també de color. Rúbriques. Calderons blaus i vermells. La primera paraula de cada capítol en gòtica cal·ligràfica de tipus alt, ocupant l'espai de dues línies normals. Alguna lletra caudada.
Marginalia:sí. Notes passim, a tots els marges. Són notes que assenyalen quina matèria es desenvolupa en el tractat, capítol o paràgraf al qual són juxtaposades, constituint una guia de lectura. Són d'una sola mà, diferent de la del copista, en escriptura cursiva librària, de finals del s. XV o de principis del s. XVI. Molt esporàdicament apareix alguna nota d'altra mà [fol. 167vb (CLVIIIrb)]. En l'apartat de les rúbriques apareix un altre anotador esporàdic, que ja escriu en lletra humanística del s. XVI. Manícula als folis 241rb (CCXXXIIrb), 362rb (CCCLIIIIrb), 363rb (CCCLV).

Història

Segells:Timbres de la biblioteca de la Catedral de València al marge inferior del recto de cada foli.
Estat de conservació:Estrip al foli 107 (LXXXXVIIII). El ms. sofrí un atac del corc en un punt del marge dels folis; per això molts folis duen enganxat un o més fragments de paper rectangular que tapa la part danyada. Alguns d'aquests papers de suport foren a llur torn atacats pel corc. Ull al pergamí del foli 258 (CCL). Llevat d'aquests defectes, el ms. és ben conservat.
Procedència:Catalunya o València. Aquest i el ms. següent han sortit del mateix taller i són escrits en la mateixa lletra, per dos copistes diferents. El copista del ms. 42 escriu en català oriental i el del ms. 43 escriu en català occidental.

Guillem Serra, Capítol de València (a. 1489).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià – 9r (Ira) – 378 (CCCLXX)rab
Taula de capítols:Fol. 19va (XIva), inc. de l'obra: «(rúbrica) Lo primer capitol posa que mal no es neguna essencia e de qual mal se deu aço entendre. (fi de rúbrica) Mal parlant propiament no es nenguna essencia ne nenguna cosa jatsia que aquest nom mal signifi ca absencia e fretura dalguna cosa la hon lo dit be deu esser en quina que manera. Aquesta discreptio ho difi nicio dada de mal ha tres parts les quals per orde hauem a declarar».
Fol. 378rab (CCCLXXrab), exp. del volum: «… Axi direm apres del peccat de gola e del peccat de paresa del peccat de lutxuria qui ix de gola e de paresa com la fi lla hix de pare e de mare e axi com la conclosio de les premices e axi com la lenya seca nodreix lo foc axi gola e paresa nodrexen lutxuria etc. | Aci es acabada la primera part del tercer libre del crestia. Deo gracias. A X de agost
any M cccclxxiiii. L. D.»
Pròlegs:Fol. 9ra (Ira), inc. del pròleg: «(rúbrica) Prolech sobre lo terç libre del crestia fet per mestre Francesch Eximenis del horde dels frares menors (fi de rúbrica). Mal es partit en dues parts ço es per mal de colpa e per mal de pena de hu cascu dels quals mals hauem a tractar en lo present volum qui es lo terç libre del crestia». Fol. 9rb (Irb), exp. del pròleg: «Las quals coses totes pots veure pus clarament si attens ales Rubriques seguents».
Rúbriques:Fol. 9rb (Irb), inc. de les rúbriques: «Lo primer capitol posa que mal no es neguna essencia e de qual mal se deu aço entendre».
Fol. 19rb (XIrb), exp. de les rúbriques: «Lo DXXIII qui posa la mala ocupacio don parteix e quins mals fa. (rúbrica) Aci son acabades las Rubriques de aquesta primera part del terç libre del crestia. Deo gracias (fi de rúbrica)».
Catàlegs:J. Massó i Torrents, Manuscrits catalans de Valencia, dins «RBC», VI (1903), 51-52; Les obres, 19; Martí, Eiximenis, 458; Elías Olmos y Canalda, Códices de la Catedral de Valencia, València 1943, 42-43; J. J. E. Gracia, Francesc Eiximenis' «Terç del Crestià»: Edition and Study of Sources. Chapters 353-430, tesi doctoral, Toronto University 1971, 91-93; BOOCT (1984) i BITECA (2007 cnum 713; BITECA (2007) manid 1510.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).