MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1129 (23 / November / 2024)

València - Biblioteca Històrica de la Universitat de València - Manuscrits - 980

Publicació de la fitxa: 2010-02-23
Darrera modificació: 2012-06-28
Bases de dades:Translat
Descripció
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:València
Institució:Biblioteca Històrica de la Universitat de València
Fons:Manuscrits
Signatura:980

Bibliografia

Bibliografia contextual:Manid 1922

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV

Descripció interna

1. Jaume de Milà, Punyiment d'amor, Traductor: Anònim – 1-173
Íncipit:Íncipit pròleg autor: Comença lo pròlech sobre lo libre apellat 'Punyiment de amor', en altre manera 'Vita Christi', ordenat per mossèn Bonaventura, cardinal de sancta Mare Sglésia, frare menor / A tu, Déu, he levada la mia ànima confiant de la tua molt liberal pietat ...
Íncipit text: Comense lo libre de 'Punyiment de amor'. Liber primus / Correts gens en totes les partides del món e meraveyllats-vos de la caritat ... (Font: Martí de Barcelona (1930), "De codicografia ...", p. 75)
Èxplicit:... Aques és lo compte desè e psaltiri de deu cordes de perfecta humilitat, lo qual qui perfectament lo cantharà crech e esper que haurà molt e excel·lent guardó, lo qual nos atorch Aquell lo qual és nat de mare humil, per la humilitat de la creu és sobre totes coses exalsat. Deo gracias. (Font: Martí de Barcelona (1930), "De codicografia ...", p. 75-6)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).