MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1107 (22 / November / 2024)

Barcelona - Reial Acadèmia de Bones Lletres - 3-III-7

Publicació de la fitxa: 2010-01-25
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Procedència:altra procedència
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Reial Acadèmia de Bones Lletres
Signatura:3-III-7
Llom
Matèria:Llom inexistent.
Altres:Els plecs són cosits entre ells mitjançant quatre dobles nervis.
Coberta
Títols:El manuscrit no té actualment cap tipus de coberta; és guardat en una capsa de cartró exteriorment recoberta de tela de color marró clar i per dins amb paper adornat amb dibuix. Dins la capsa el manuscrit és protegit amb una camisa de paper d'embalar.
Altres:425 x 305 x 43

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV in.
Notes:En l'article acabat de citar a la bibliografia, s'identificava erròniament aquest manuscrit amb un dels catalogats per I. Casanovas, en concret amb el cinquè del seu llunyà treball del 1906. La revisió dels exemplars eiximenisians censats a BITECA ha mogut a proposar que el fragment de la RABLLB formava unitat amb el ms. 1925 de la BUB, també fragmentari, procedent del convent de Santa Caterina. Per a més detalls, cf. Lourdes Soriano, Dels manuscrits apareguts i retrobats de la biblioteca de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, dins «Catalan Review» (en premsa). Tenint en compte, tal com informa Soriano, que abans d'anar a parar a la BUB, els manuscrits i altres llibres procedents de la Desamortització van fer estada a la RABLLB, no hauria d'estranyar a ningú la presència d'aquest i altres mss. medievals a l'Acadèmia.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana de les tres muntanyes somades de creu, del tipus Briquet 11720, datada a Savoia entre 1402 i 1406.
Foliació
Núm. total de folis:87
Notes:Foliació contínua, amb llapis i xifres aràbigues, del segle XX, a l'angle superior dret del recto dels folis. Per restes d'una foliació antiga, contemporània de l'escriptura del manuscrit, en tinta sèpia i xifres romanes, situada també a l'angle superior del recto dels folis, encara que molt intermitent i ratada per la usura que en aquella part ha sofert el manuscrit, podem conjecturar que l'actual foli 1 corresponia al XXIX del manuscrit. En aquest cas, és molt probable que els plecs anteriors, ara perduts, fossin un plec de 6 × 2 (possiblement de taula) i un plec de 8 × 2, que contindria els vint-i-un capítols inicials del volum i la part inicial del vint-i-dos.
Dimensions
Alçada x base:403 x 285
Composició material
Plecs
Número:6
Notes:Els folis inicial i final del plec 1) són despresos. En el plec 4) del foli 63, tanmateix comptat, no en resta més que un petit fragment del cap del foli.
Plec 1
Tipus:8+2
Folis:1-16
Reclam:hoyen aparia
Plec 2
Tipus:8+2
Folis:17-34
Reclam:molt en merits
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:35-48
Reclam:anima
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:49-64
Reclam:E diu aquest
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:65-80
Reclam:E finalment
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:81-87 [més 9 talons.]
Reclams:sí. Reclams horitzontals, a la zona del marge inferior corresponent a l'intercolumni, de mà dels mateixos copistes.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli 51r: 47 + 78 + 23 + 78 + 64 × 40 + 296 + 68.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:296 x 179
Número de ratlles:39-42
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom: 1111 2222. Primera línia escrita. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, escriptura de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Forats rodons, de punxó i incisió directa des del recto dels folis, que marquen les línies de justificació.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:1 al 77rb
Especificacions:Gòtica cursiva amb influència de la bastarda.
Escriptura 2
Lloc al ms:77rb i escriu fins al final
Especificacions:Gòtica cursiva amb influència de la bastarda.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Fol. 3rb-4ra, 5ra, 7va, 9ra, 10ra, 17rb, 21vb, 28va, 34va, 50va, 51rb, 52rb, 54rb, 58rb, 70va.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials de capítol blaves i vermelles alternades, amb filigrana i antenes. Rúbriques i calderons en vermelló.
Marginalia:sí. Notes passim; la major part són indicacions dels títols dels capítols per al rubricador.

Història

Estat de conservació:Dolent. Els dos primers folis molt fatigats. Fins al foli 45 una taca d'humitat ha escomès el marge superior dret del volum, malmetent la numeració primitiva, les restes de la qual són precàries i poden continuar esmicolant-se.
Procedència:Catalunya.

Desconeguts els propietaris i la procedència. Segons l'article de L. Soriano acabat de citar, és molt possible que provingui del convent de Santa Caterina, com el ms. 1925 de la BUB, supra, n. 98.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-87
Consistència:fragmentària
Text:Foli 1ra, inc.: «(initio mutilus) … hom qui fi lls hauia que visques be, car la millor e la pus durabla heretat que hom podia dar ne lexar a sos fi lls era que hagues be viscut…»
Foli 87vb, exp.: «… veent herodes que los reys aquells no tornauen e sabent com hauien en betlem adorat linfant ab gran sollempnitat e reuerençia e com sen eren anats que nol hauien vist hach gran dolor el cor e fahia continents de fembre qui va en part e sobtosament corrent los detras crema e destroui… (fi ne mutilus)».
Bibliografia:Glòria Sabaté i Lurdes Soriano, D'inèdits i retrobats: el Llibre dels àngels, la Vida de Jesucrist de Francesc Eiximenis i el context de la seva difusió, dins «BRABLLB», XLIX (2003-2004), 459-460;
BITECA (2004-2010) manid 1530 cnum 734.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).