MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1100 (13 / maig / 2024)

Vic - Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic - Manuscrits - 235

Publicació de la fitxa: 2010-01-25
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vic
Institució:Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Fons:Manuscrits
Signatura:235

Relligadura

Datació:És l'original del 1401-1500 i es pot datar a la dècada dels 1470.
Notes:I + I, de pergamí, com el que recobreix les dues contratapes. Foli de guarda inicial Ir, diversos números i probationes pennae, amb una nota datada, escrita en la mateixa lletra i potser de la mateixa mà del qui escriu el fragment de Petrarca que es troba al final del manuscrit: «Vuy que tenim e X de Maig del any Mil . CCCC LXXXVI los honorables consellers . de la present Ciutat de Vich conposaren ab . en B[ernat] Nadal moliner qui hauia delinquit . en la baronia de la dita Ciutat, ço es del . quadre de Vilageliu stant Consellers . Nantoni Vila, Jacme Roura, Valenti Campana, Matheu Vila . hagueren se de composicio III lliures XII sous». Dessota, una altra nota, del segle XVI: «Que los consellers no fassan ars qui sia contengut en los presens libres car es de Parricha (parrinya?)».
Foli de guarda inicial Iv, dalt de tot, en lletra del segle XVII, probatio pennae: «Pera sabater gernasti y saba-|-te dismonis (?)».
Foli de guarda final Ir: «Nemo potest dici justus qui mortem qui exilium | qui egestatem timet | aut qui ea que sunt hiis | contraria equitati | anteponit». Dessota: «Tres cosas destroexen casa ço es plets | bandos e jochs hom baguasser y mala dona». A sota, encara: «Verbo non obsto sed toto posse resisto». Segueixen altres probationes pennae.
Foli de guarda final Iv, cap al mig, diverses probationes pennae: «Rex | Qui mea tollit Inimicus est». Dues llistes o columnes amb noms, d'una altra mà: «Roig del rey alfonso | cristia narbones | mas johan | de johan guill | (ratllat) clota | Rosell | codina | sant sist | nadal | osona | baro | ualmanya | bruguer». A sota: «14755» Al final, creu i data: «1471».
Llom
Matèria:Llom ras, de pell marró, diferent de la de les tapes, afegida posteriorment.
Títols:1) buida; 2) teixell de pell blanca, posada després del 1936, amb inscripció manuscrita en tinta i lletra cal·ligràfica: «Eiximenis Doctrina per ensenyar als qui han de governar. | c. 235».
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes, mitjançant tres nervis interiors que formen quatre seccions exteriors.
Coberta
Matèria:Posts de fusta, recobertes de badana. Tot el ms. protegit amb una roba de gasa.
Títols:Contratapa I, escrites en tinta marró fosc sobre pergamí, xifres diverses i comptes. Al mig, ex-libris de la Biblioteca, amb inscripció: «Ex libris Bibliothecae Episcopalis Publicae Vicensis». Contratapa II, xifres i comptes diversos i probationes pennae: «Pues la morte non se escuza . lo medo por que...»
Altres:220 x 155 x 40
Altres elements:Tancadors: N'hi hagueren, havent-se conservat només el fermall superior de la contratapa II. També es veuen els forats dels claus (5) a les dues cobertes. Cobertes (folres) de pergamí de pell de porc, enganxat a la tapa pel costat pèl (I) i carn (II).

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1451-1500, entorn dels anys 1470-1475. - estimada
Notes:Les notes de finals del segle XV que hom troba als folis de guarda indiquen que el ms. pertangué a la ciutat de Vic des del principi fins a l'any 1939, quan passà a la Biblioteca Episcopal. És probable que el ms. fos encarregat o comprat directament pel municipi.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Del cap de bou amb banyes sobrepujat d'estrella de cinc raigs i mitja lluna, folis 1-106, del tipus Bofarull 69, sense data, relacionable amb Valls i Subirà 1275, documentada a Vic els anys 1448 i 1451.
b) De les tisores, folis 109-112, 119-127, 134-142, del tipus Briquet 3770, datada a Montpeller els anys 1447-1452. c) De la lletra A somada de corona, f. 114-117, 129-132, del tipus Valls i Subirà 1614, documentada a Vic el 1453.
Foliació
Núm. total de folis:142
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Dues foliacions: Una amb llapis i xifres aràbigues, des del foli 1 al 142, del segle XX. Al foli 3 d'aquesta foliació comença una foliació coetània, amb xifres romanes, del foli I al XCVII, en la qual manca el foli XIII (amb pèrdua de text) i el XXXXVII (sense pèrdua de text, havent-se'l estrompassat el numerador). A partir del f. XXXXVIIII (99), les dues foliacions coincideixen.
Dimensions
Alçada x base:221 x 148
Composició material
Plecs
Número:10
Plec 1
Tipus:7+2
Folis:1-14
Plec 2
Tipus:8+2
Folis:15-30
Reclam:paciaris
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:31-46
Reclam:-rats
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:47-62
Reclam:ploren
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:63-78
Reclam:deuets
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:79-92
Reclam:comprensi
Plec 7
Tipus:8+2
Folis:93-106
Plec 8
Plec:Plec coix.
Tipus:9/8
Folis:107-123
Plec 9
Tipus:7+2
Folis:124-137
Plec 10
Plec:Plec coix.
Tipus:3/2
Folis:138-142
Reclams:sí. Reclams verticals, sempre enquadrats o posats dins un dibuix i a l'extrem dret inferior de la caixa d'escriptura.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Impaginació: 28 + 81 + 40 × 35 + 118 + 55.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:118 x 81
Número de ratlles:19-21
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta sèpia. 1111 2222. Dues línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, escriptura de justificació a justificació. UR variable.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:fol. 1-93v
Datació:s. XV-2
Especificacions:Bastarda cursiva, amb influències de la humanística cursiva de dues mans.
Escriptura 2
Lloc al ms:fol. 93v-97v
Datació:s. XV-2
Especificacions:Bastarda cursiva, amb influències de la humanística cursiva de dues mans.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:f. 76v, 80v, 87r, 89r, 93r, 97r.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials de capítol vermelles. Rúbriques. Calderons vermells. Citacions llatines subratllades en vermelló. Majúscules amb tocs d'or a l'interior dels paràgrafs. Alguna lletra caudada: f. 8r, 34v, 37v, 61v, 73v, 85r.
Marginalia:sí. Fol. 87rv.

Història

Estat de conservació:Correcta, malgrat les taques d'humitat, visibles fins al foli 95.
Procedència:Catalunya.

Arxiu Municipal de Vic, Biblioteca Episcopal de Vic a partir del 1939.

Descripció interna

1. Francesc (pseudo) Eiximenis, Doctrina compendiosa – 1v-97v
2. Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels – 104r
Consistència:fragmentària
Observacions:Cf. supra, n. 38, III, iii.
3. Francesc Eiximenis, Llibre de les dones – 1-97v
Consistència:fragmentària
Taula de capítols:Fol. 1r, inc. de la taula: «(initio mutilus) Declaracio de misericordia. E com no es contraria en res a justicia XXVIII».
Fol. 2v, exp. de la taula: «Conclusio que tot ço que damunt es dit es rahonable e iust e acte de iusticia e de las beneuyrances dels justs. ⏐ Prechs e atorgament de esser meses en scriptura les paraules d'aquesta collacio XCVI».
Text:Fol. 3r, inc.: «Comença lo tractat appellat doctrina compendiosa o doctrina abreuyada qui ensenye de viure justament. E de regir qualseuol offi ci publich leyalment e diligent dictat compost e ordonat per lo Reuerent mestre ffrancesch exemeniç del orde de sant ffrancesch e del Regne de Valencia. Primera partida del libre. E seguex se Lo preambol. En nom de Deu sia...».
Fol. 97v, exp.: «... en aquesta manera e en aquesta condicio o compila lo dit ffrare qui nage bon guardo de nostro senyor deu Amen he hage repos en paradis lo dit frare Amen e totes les animes feel deffunctes. Amen. | Ffi nito libro sit laus et gloria Christo. | Amen». Al man (s. XVI-XVII): «Amen. Ffi nito libro sit laus et ⏐ gloria christo. ⏐ Tibi soli peccaui ⏐ et mallum coram te fecit (sic) ⏐ vt iustifi ceris in cermoni- ⏐-bus et vincas cum iudicaris ⏐ finis».
Folis 98-137 buits.
Foli 138r: «Item a VIIIIº de abril any M D XXXX fas recort y mamoria que eren cunsales dela dita siutat mossen antoni refel vila, cap, y segon mossen miquel Bofagos y mossen miquel pradel y mossen joan soy y acaban dita conseleria en lo maig primer vinent. Y mori en dit any mossen miquel
Bofagos en lo desus dit any y fou li feta tota la serimonia que se partany a fer a vn consaler y mes mori en dit any la enparatris senyora nostra. «Item mes fas memoria del dit any que fou gran quarastia de blat en que los dits consales tingueren gran trablas (sic) en sarquar blat, be que ab la lur bona deligensia trobaran prou blat y a bon marquat, yil tingueren tot lany, que no puga lo que fora pugat a respechte».
Foli 140r: «Nota que es promenia c. CCIII e an lo libre dels angels an lo c. XXXVIIIIº. Sisenament que los homens hagesen Iª poca de promenia» ... (mutilus).
Foli 141r: «In libro de las donas in c. CºXXXIIIIº per magistrum ff. eximenis: Diu Seneca que entigament tothom que fos notat de sembrar discordies o prenia mort o ere exellat de tota comunitat e per raho daço entigament james no posaua hom en offi ci homens qui tost crehien o fossen percials notablament en llurs affeccions o fossen acceptadors de personas, o qui crehien
tostemps les primeras informacions, car ab aytals homens ab les malas lenguas fayen tantost llurs affers o posaven foch la hon ells sa volien. E per raho daço tremet Deu contra aytals malas lenguas la sua maladictio, segons que appar ecclesiastici XXVIIIIº capitulo».
Foli 141r: «In eodem libro et sequenti capitulo contra homines ponentes discordias inter gentes. Diu Seneca que en son temps hauia ley imperial en Roma que tots aytals homens fossen gitats de tota comunitat, car no son sino diablas en forma humana habitants en la terra, los quals tot lo mon deuria perseguir axi com a diables e los deuria hom fer portar qualqua senyal al front o als pits que portassen cusida vna lengua de drap vermell per la qual fossen coneguts e lauors tothom se guardaria dells ells fugiria e negun nols daria fe».
Fol. 141r: «In eodem libro in capitulo CCLXXIº contra homines lingosos. Com axi com si no vsauen de raho parlen sens ohir los altres ans en mig de las paraules que laltra dira ells se posaran trencant llur sentencia començada ne garden qui parla ne attenen a aço que laltra diu axi que de tots punts ensenyen que son bestias aytals personas. Diu ysidorus que ja mes los philosofs en Grecia no los lexauen entrar en consell nels permetien esser en negun parlament de perill ne de cosa de pes per aquest tant gran vici. E axi mateix car homens axi viciats tard es que sien secrets ne ab bona raho e son mal nudrits e quaix axi com a bestias en aquesta part».
Fol. 142r, inc.: «Tempore viceno cui viuere natura negauit Et quem triceno sapientia non decorauit
Et qui quadrageno gatzas non acumula[ui]t Tempore sereno radios fortuna meabit». Al man: «Nemo potest dici iustus Qui mortem, qui exilium Qui egestatem timet Aut qui ea que sunt hiis contraria equitati anteponit».
Fol. 142r, inc. (al man): «Primo Petrarche in Africham Scipionis». «Hoc enim monuisse velim nil gratius illi Qui celum terrasque regit dominoque patrique Actibus ex nostris quam iustis legibus vrbes Consiliumque hominum sociatum nexibus equis Quisquis enim ingenio patriam aut viribus alte Sustulerit sumptisque oppressam iuuerit armis Hic certum sine fi ne locum in regione serena
Expectet, uereque petat sibi premia vite Iusticia statuente Dei que nec quid inulctum Nec sine premio sinit, etc».
Fol. 142v: «Peccats contra lo spirit sant». Inc.: «Quantes son les species de peccat contra lespirit sant dich que son vi...».
Exp.: «... E ans que aquestas cosas sien dites peccats contra lo sant spirit sa requer que sien comesos de certa malicia, mas no si sien comesos de potencia ignoran la, o que haia ab si fi nal impenitencia».
Edicions:Francesc Eiximenis. De Sant Miquel Arcàngel. El quint tractat del «Llibre dels Àngels», a cura de Curt Witttlin, Barcelona, Curial 1983, 120, línies 37-38. F. Naccarato, o. c., p. 202. F. Naccarato, o. c. , p. 394. F. Naccarato, o. c., p. 395.
Bibliografia:BITECA (2009) manid 1458 cnum 11077. BITECA (2009) manid 1458 cnum 11078. BITECA (2009) manid 1458 cnum 11079. BITECA (2009) manid 1458 cnum 11080. BITECA (2009) manid 1458 cnum 11081.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).