MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms1003 (12 / maig / 2024)

Palma [Ciutat de Mallorca] - Arxiu del Regne de Mallorca - Còdexs - 18 (a)

Publicació de la fitxa: 2009-09-16
Darrera modificació: 2022-09-12
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Palma [Ciutat de Mallorca]
Institució:Arxiu del Regne de Mallorca
Fons:Còdexs
Signatura:18 (a)

Història

Segells:De l'ARM ("Archivo Histórico, Mallorca"), al marge inferior del f. Ir.
Intervencions d'interès històric:Sense anotació marginal.
Al marge inferior del f. Ir hi ha dues anotacions d'una mà del s. XVII, en llatí i en castellà. La primera, és un extret d'Ovidi («Tempus edax rerum, tuque, invidiosa vetustas, | omnia consumitis», Metamorfosis, XV); la segona, és extret d'un poema de Jorge Manrique («¿Qué fue del rey don Juan? | Los infantes de Aragón, | ¿qué se hizieron?», Coplas por la muerte de su padre, XVI).
Al marge inferior del f. IIv hi ha tres anotacions en castellà sobre alguns continguts del liber tradens, d'una mà del s. XIX o XX. A sota, una anotació del s. XVI, probablement coetània de la destrucció del còdex medieval («Anno a Nativitate Domini 1567 habuit orationem Jacobus quis de urbe capta intem prelo maximo»). Més avall i sota les tres anteriors hi ha rastres d'haver-se esborrat text, pobablement noms, del s. XVI.
Estat de conservació:Algunes taques morades de fongs al marge inferior dels folis, taques d'humitat i de brutícia, i galeries d'insectes que no afecten el text. Al f. Ir una part del text ha quedat esborrada pel fregadís (potser en algun moment que el liber tradens havia perdut la relligadura del s. XVI o la tenia malmesa). Es va tallar el marge superior dels folis per adaptar la peça a la mida del llibre al qual serveix de folis de guarda, amb pèrdua d'una línia de text.
Procedència:Serveix de guardes (les més acostades al text) d'un exemplar del Llibre del repartiment de Mallorca copiat en els segles XIV i XV (i rellligat en el s. XVI i, novament, en el XVII), que era un dels llibres encadenats de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca.

Bibliografia

Descripcions:BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2281 (fragment)
Bibliografia contextual:BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2376 (liber tradens)
Reproduccions fotogràfiques:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color del fragment de còdex)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Fragment de còdex. És un bifoli extret del centre d'un plec d'un còdex que va ser destruït per algú de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca al s. XVI (vegeu Procedència).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV ex. - XV in. - estimada
Copista:Anònim
Notes:Altres datacions: "gòtica cursiva que sembla del s. XIV" (BITECA). Podria ser de finals del s. XIV: l'obra original és de 1363 i la traducció catalana sembla existir ja l'any 1400.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:2 ff.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:278 x 205 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Deixa un extens marge en blanc a la part inferior dels folis.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:192 x 143 mm
Número de ratlles:30 (f. Iv)
Ratllat:sí. A punta seca, poc visible, als extrems exteriors de la caixa.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XIV ex. - XV in.
Especificacions:Les primeres paraules de cada capítol són en gòtica textual. Els títols dels apartats, en gòtica híbrida. El marge dret és irregular.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. Caplletres en vermell i blau, alternades, i amb filigrana de contrast, molt elaborada.
Orles i extensions:Antena. De la filigrana de les caplletres, que s'estén pels marges lateral, superior i inferior.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Calderons en vermell i blau, alternats. Rúbriques en vermell.
Majúscules:no.

Descripció interna

1. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim – ff. Ir-IIv prel.
Consistència:fragmentària
Consistència:El text d'aquest fragment correspon a part dels capítols 3 (De erisipila e de apostemes colèriques: notificació) i 4 (De udímia e de hapostemas fleumatiques: notificació), de la doctrina 1a (De apostemes e pústules e eixidures en quant són en los membres composts), del llibre II (De apostemes e eixidures e pústules) de l'obra. En concret, conté la segona meitat de l'apartat titulat «Capítol adminiculatiu al davantdit de formiga e herpestes pústules males colèriques», amb quasi tot el subapartat «De herpestem» i el subapartat «De formiga», de l'esmentat capítol 3, i l'inici del capítol 4.
Íncipit:«[...] herisipilades, vexig[ades e in]flemades, ab pruïga e [...]tat. E breument, herpes [null] altre <és> que herisipila pustulada e ulcerada. On Galienus .14º. Terapentice: "Valde enim est subtilis [colera] que herpesten generat...»
Èxplicit:«... La primera se complex ab deguda administració de las .6. cosas no naturals e de .3. a ellas matexas annexas, les quals cové a declinar a calor e sequetat ab alguna subtiliació, e per ço cové a ells àer subtil e sech e pa bé cuyt e preparat [...]»
Bibliografia:BAV Vat. lat. 4804, ff. 41ra-42vb (text català del fragment al ms. complet de l'obra)
Caulhiaco (1996-1997), Inventarium sive Chirurgia Magna, vol. 1, pp. 80-83 (text original llatí del fragment)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).