MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

mat63 (20 / maig / 2024)

Medicina
Medicina pràctica
Creació de la fitxa: 2007-03-20
Darrera modificació: 2015-10-10
Obres

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf

—— [Traducció-Llatí] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Chirurgia. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Cirurgia. Traductor: Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331)

Galè, Claudi (129 – c. 217). Θεραπευτική μέθοδος [De methodo medendi]

—— [Traducció-Àrab] Galè, Claudi (129 – c. 217). Kitāb ḥīlat al-burʾ [Llibre del mètode terapèutic]. Traductor: Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877)

—— [Traducció-Llatí] Galè, Claudi (129 – c. 217). De ingenio sanitatis. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Galè, Claudi (129 – c. 217). Llibre d'enginy de santitat. Traductor: Anònim

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine

—— [Traducció-Català] Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina. Traductor: Anònim

Ibn al-Ǧazzār (c. 898 – c. 980). Zād al-musāfir wa-qūt al-ḥāḍir

—— [Traducció-Llatí] Ibn al-Ǧazzār (c. 898 – c. 980). Viaticum peregrinantis. Traductor: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Quart del Cànon. Traductor: Anònim

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).