MedCat
Accés a la base de dades MedCat.
Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal
loc1106 (01 / June / 2026)
Localitat: Castelló de l'Albufera
Creació de la fitxa: 2025-03-03Darrera modificació: 2025-03-03
- Notes:
- Castelló de l'Albufera és un llogaret de la ribera del llac com el seu nom indica. Tenia una fortificació, segons s'admet també, origen del topònim.
Degué desaparéixer prompte, per despoblament, insalubritat o el que fos. En 1347, en la documentació de la guerra de la Unió, ja no consta. Tampoc és al cens de les corts de Montsó de 1510.
Quant a la situació del poblat, diu Sanchis Sivera que era prop de Benimassot, lloc que no identifica. Aquest se sap que és el poblat del terme de València que hui es diu el Forn d'Alcedo (Alcedo és un canonge de la Catedral del segle XVIII que tenia allí propietats, el forn). - Citat als documents:
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 15, f. 82r – Concessió, Reial – 18 febrer 1267
Què són les imatges?
Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

