MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp411 (23 / November / 2024)

Estrasburg [Strasbourg], Balthasar Pistor, 1541 – Pseudo-Arnau de Vilanova, Breviarium practice

Publicació de la fitxa: 2015-11-20
Darrera modificació: 2015-11-20
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació de l'exemplar ideal

Real / reconstruït:Real
Datació:expressa
Data:1541
Impressor + lloc
Balthasar Pistor (fl. 1527 – 1551/1552)
Lloc:Estrasburg [Strasbourg]

Portada + colofó

Portada:Arnoldi Novicomensis medici atque philosophi celeberrimi opera, quae edita sunt hactenus omnia in tomos distincta sex ad diversorum et vetustissimorum codicum collationem ingenti cura recognita multisque locis restitutis ultra superiorem aeditionem. Per Gualtherum H. Ryff, Argentinensem medicum

Per M. Gualtherum. H. Ryff Argentinensem. Creator: ...
Dedicatari, comitent, editor, etc.
Walter Hermann Ryff (c. 1500 – 1548)
Funció:Curador

Col·lació

Col·lació:446 pp.

Índex de continguts

Pseudo-Arnau de Vilanova, Breviarium practice

Format

Format:in-8

Llista d'exemplars

Berlín [Berlin] - Staatsbibliothek Preußischer Kulturbesitz
Conservat/perdut:conservat
Reproduccions:http:/​/​digital.staatsbibliothek-berlin.de/​werkansic ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).