MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp322 (23 / November / 2024)

Frankfurt del Main [Frankfurt am Main], Henning Grosse, 1671 – Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris

Publicació de la fitxa: 2014-11-27
Darrera modificació: 2014-11-27
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Cristina Sáez

Identificació de l'exemplar ideal

Real / reconstruït:Real
Datació:expressa
Data:1671
Impressor + lloc
Henning Grosse
Lloc:Frankfurt del Main [Frankfurt am Main]

Portada + colofó

Portada:Lectiones memorabiles et reconditae...
Colofó:v. 1: Halberstadii, excusum literis Johannis Erasmi Hynitzsch. Anno Christi MDCLXXI.

Col·lació

Col·lació:2 vols.: [30], 879, [1]; [20], 1127, [5], 20, [140] p.

Índex de continguts

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris
Folis:p. 565-573
Observacions:seguida de les cartes de Frederic i Jaume (p. 573-575).

Format

Format:in-fol.

Bibliografia d'aquesta edició

Catàlegs i repertoris:Bodleian Library (Oxford), Warburg Institute (Londres)*, BAV, Sainte Geneviève (París), Biblioteca Nazionale Centrale de Florència, Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II de Roma.
Bibliografia secundària:Giralt (2009), "Arnau de Vilanova en la Reforma ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).