MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp318 (23 / November / 2024)

Lió [Lyon], Antonius Candidus, 1597 – Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris

Publicació de la fitxa: 2014-11-27
Darrera modificació: 2014-11-27
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Cristina Sáez

Identificació de l'exemplar ideal

Real / reconstruït:Real
Datació:expressa
Data:1597
Impressor + lloc
Antonius Candidus
Lloc:Lió [Lyon]

Portada + colofó

Portada:Catalogus testium veritatis, qui ante nostram aetatem Pontifici Romano atque papismi erroribus reclamarunt. Postrema hac editione emendatior et duplo auctior redditus, ordine dispositus, in libros xx. tributus, atque ita renovatus...

Col·lació

Col·lació:2 vols.: [16], 832, [13] p.; [14], 943, [18] p.

Índex de continguts

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris
Folis:p. 742-755
Observacions:seguida de les cartes de Frederic i Jaume (p. 755-759).

Format

Format:in-4

Observacions generals de tot l'imprès

Observacions:Dedicatòria de S.G.S. al noble Othon Grynradius.
Prefaci: Matthias Flacius Illyricus.

Bibliografia d'aquesta edició

Catàlegs i repertoris:Divinity School Library (HU)*, BSB, BNF.
Bibliografia secundària:Giralt (2009), "Arnau de Vilanova en la Reforma ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).