MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp313 (17 / April / 2025)

Nuremberg, Adam Jonathan Felsecker, 1730 – Pseudo-Arnau de Vilanova, Erklärung über Commentarium Hortulani

Publicació de la fitxa: 2014-11-27
Darrera modificació: 2014-11-27
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Cristina Sáez

Identificació de l'exemplar ideal

Real / reconstruït:Real
Data:1730
Comentaris a la data:1728 (vol. I), 1730 (vol. II), 1732 (vol. III).
Impressor + lloc
Adam Jonathan Felsecker
Lloc:Nuremberg

Portada + colofó

Portada:Deutsches theatrum chemicum, auf welchem der berühmtesten Philosophen und Alchymisten Schrifften, die von dem Stein der Weisen, von Verwandlung der schlechten Metalle in bessere, von Kräutern, von Thieren, von Gesundund Sauer Brunnen, von warmen Bädern, von herrlichen Artzneyen und von andern grossen Geheimnüssen der Natur handeln, welche bisshero entweder niemahls gedruckt, oder doch sonsten sehr rar worden sind, vorgestellet werden durch Friederich Roth Scholtzen [...].
Dedicatari, comitent, editor, etc.
Friederich Roth Scholtzen
Funció:Curador

Col·lació

Col·lació:3 vols.; I: [2] 26 [2] 680 [32] 350; II: 22, 935 [1]; III: 46, 960 pp.

Índex de continguts

Pseudo-Arnau de Vilanova, Erklärung über Commentarium Hortulani
Folis:II, pp. 533-550.

Format

Format:in-8

Bibliografia d'aquesta edició

Catàlegs i repertoris:BL*, BSB, WL.
Ferguson (1906), Bibliotheca Chemica: a catalogue ...
Bibliografia secundària:Giralt (2004-2005), "Un alquimista medieval per als ...", p. 123
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).