MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp276 (22 / November / 2024)

Lió [Lyon], Barthélémy Vincent, 1572 – Pseudo-Arnau de Vilanova, Epistola ad Iacobum de Toleto de distillatione sanguinis humani

Publicació de la fitxa: 2014-11-21
Darrera modificació: 2014-11-21
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Mireia Subirana

Identificació de l'exemplar ideal

Datació:expressa
Data:1572
Impressor + lloc
Barthélémy Vincent
Lloc:Lió [Lyon]

Portada + colofó

Portada:Conradi Gesneri Evonymus sive de remediis secretis, nunc denuo studio et diligentia Caspari Wolphii, medici et physici singularis illustratus et in lucem editus. Adiecimus in Pharmacopolarum gratiam plurimas fornacum figuras, quo facilior haec materia et dilucidior habeatur. Pars secunda.
Lugduni, apud Bartholomaeum Vicentium, 1572 [=Lió,Barthélémy Vincent, 1572].
Dedicatari, comitent, editor, etc.
Caspar Wolf
Funció:Curador

Índex de continguts

Pseudo-Arnau de Vilanova, Epistola ad Iacobum de Toleto de distillatione sanguinis humani
Folis:pp. 289r-304r

Observacions generals de tot l'imprès

Observacions:Epístola nuncupatòria de Caspar Wolf a Petrus de Grantye, datada el 1569: pp. 3-8.

Bibliografia d'aquesta edició

Bibliografia secundària:Giralt (2004-2005), "Un alquimista medieval per als ...", p.108
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).