MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp275 (23 / November / 2024)

Lió [Lyon], Guillaume Roville, 1572 –

Publicació de la fitxa: 2014-11-21
Darrera modificació: 2014-11-21
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Mireia Subirana

Identificació de l'exemplar ideal

Datació:expressa
Data:1572
Impressor + lloc
Guillaume Roville
Lloc:Lió [Lyon]

Portada + colofó

Portada:Coelum philosophorum; seu, Liber de secretis naturae per Philippum Ustaldium [sic]
Accessit Ioannis Antonii Campesii Directorium Summae Summarum Medicinae.
Nunc autem recens apposuimus Rosarium philosophorum, Magistri Arnaldi de Villanova.
Lugduni, apud Gulielmum Rovillium, 1572 [=Lió, Guillaume Roville, 1572].

Col·lació

Col·lació:649 [23] pp.

Índex de continguts

Pseudo-Arnau de Vilanova, Rosarius philosophorum
Folis:pp. 432r-553r
Pseudo-Arnau de Vilanova, Novum lumen
Folis:pp. 553r-557r
Observacions:Anònim
Pseudo-Arnau de Vilanova, Flos florum
Folis:pp. 578r-608r
Pseudo-Arnau de Vilanova, De philosophorum lapide
Folis:pp. 609r-631r
Pseudo-Arnau de Vilanova, Epistola super alchimia ad regem Neapolitanum
Folis:pp. 632r-641r
Pseudo-Arnau de Vilanova, Recepta electuarii mirabilis praeservantis ab epidemia
Folis:pp. 642r-649r

Format

Format:in-16

Observacions generals de tot l'imprès

Observacions:Prefaci “Ad lectorem”: pp. 3-5
Dedicatòria d'Ulstad a Felix de Gennasio, datada a Friburg, 1543: pp. 6-9.

Bibliografia d'aquesta edició

Bibliografia secundària:Giralt (2004-2005), "Un alquimista medieval per als ...", pp. 107-108
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).