MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp216 (22 / November / 2024)

Salamanca, Anònim, 1501 – Al-Kindī, De gradibus, Traductor: Gerard de Cremona; Arnau de Vilanova, Aphorismi de gradibus; Arnau de Vilanova, Medicationis parabole

Publicació de la fitxa: 2013-11-02
Darrera modificació: 2013-11-02
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt
Procedència:reproducció

Identificació de l'exemplar ideal

Datació:expressa
Data:1501
Impressor + lloc
Anònim
Lloc:Salamanca

Portada + colofó

Portada:Alchindus de gradibus medicinarum compositarum : Parabolle magistri Arnaldi de Villa Nova. Aphorismi de graduatione medicinarum compositarum cum comento eiusdem.
Colofó:Impressum Salmantice, MDI Februari XV (f. 32r)
Dedicatari, comitent, editor, etc.
Francisco Núñez de la Hierba (fl. 1487 – 1503)
Funció:Curador
Fernando de Mármol (fl. 1501)
Funció:Curador

Col·lació

Col·lació:32 ff.

Índex de continguts

Al-Kindī (c. 801 – 873), De gradibus, Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
Folis:ff. 2r-9v
Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Aphorismi de gradibus
Folis:ff. 10r-12v
Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Medicationis parabole
Folis:13r-32r

Format

Format:in-fol.

Observacions generals de tot l'imprès

Observacions:Pròleg de Francisco Núñez de la Yerba - 2v
Segueix el colofó una carta de Fernando de Mármol a Yerba i un poema d'Antonius Saleius (f. 32r)

Llista d'exemplars

Madrid - Biblioteca Histórica de la Universidad Complutense de Madrid - Fondo antiguo
Conservat/perdut:conservat
Reproduccions:Dioscórides
Google Books
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).