MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp160 (22 / November / 2024)

Leipzig, Martin Landsberg, c. 1495 – Arnau de Vilanova, Speculum medicine

Publicació de la fitxa: 2013-08-23
Darrera modificació: 2013-10-17
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació de l'exemplar ideal

Datació:estimada
Data:c. 1495
Impressor + lloc
Martin Landsberg
Lloc:Leipzig

Portada + colofó

Portada:Speculum medicine
Colofó:Conclusio:
Hoc speculum exegi trine auxilio deitatis
Que speculum eterne cognitionis erit
Quod facie ad faciem nobis concede videre
Tu pater et fili tu quoque pneuma sacrum
Terne persone natura sed una deusque
En deus est deus est est deus ille mihi.
Dedicatari, comitent, editor, etc.
Martin Pollich (c. 1455 – 1513)
Funció:Curador
Nota:Autor del poema i possible curador

Col·lació

Col·lació:Impressor:[Martin Landsberg]
[Leipzig]
[circa 1495]
[143] pp.

Índex de continguts

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Speculum medicine
Consistència:completa

Llista d'exemplars

Munic [München] - Bayerische Staatsbibliothek
Conservat/perdut:conservat
Observacions:Relligat amb Anathomia Mundini emendata per doctorem Melerstat (Leipzig [c. 1493]).

Potser origen de l'atribució arnaldia de l'Anathomia Mundini.
Reproduccions:http:/​/​nbn-resolving.de/​urn:nbn:de:bvb:12-bsb00025053-2
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).