MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

imp111 (23 / November / 2024)

Barcelona, Nicolau Spindeler, 8 novembre 1480 – Egidi Romà, Llibre del regiment dels prínceps, Traductor: Arnau Estanyol

Publicació de la fitxa: 2012-05-24
Darrera modificació: 2013-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montse Ferrer
Estat:bàsica

Identificació de l'exemplar ideal

Datació:expressa
Data:8 novembre 1480
Impressor + lloc
Nicolau Spindeler (s. XV – 1507)
Lloc:Barcelona

Portada + colofó

Portada:.
Colofó:Referida gracia al omnipotent deu es dat fi a la preclarissima e diuina obra de moral philosophia recolligida de tot lo discors de ethica yconomica e politica del Princep dels philosophs Aristotil, per lo litteratissim e reuerend mestre en sacra theologia frare Egidi roma del orde de sanct Agusti, en vulgar catala ab algunes gloses molt specials posades en la fi dels capitols prenent lo vocable textual, sobre lo qual es la glosa impressa en la insigna ciutat de barcelona per mestre Nicolau spindeler empremptador a despeses del venerable en Johan ça coma venedor de libres, emendat e corregit per lo reuerend mestre Aleix regint les scoles en dita ciutat, lo segon dia de noembre Any MCCCCLXXX

Índex de continguts

Egidi Romà (c. 1243/1247 – 1316), Llibre del regiment dels prínceps, Traductor: Estanyol, Arnau (fl. 1332 – 1355)
Folis:1-318

Bibliografia d'aquesta edició

Catàlegs i repertoris:BITECA Manid 1429

Llista d'exemplars

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Impresos
Signatura:Inc. 489
Conservat/perdut:conservat
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).