MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc9632 (27 / abril / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Reial Cancelleria – ARV, Reial, 514 bis, f. 480v

Publicació de la fitxa: 2023-09-25
Darrera modificació: 2023-09-25
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Cens
Per unitat productora:Reial

Matèria

CortsImpostosParròquiaSucrer

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Reial Cancelleria
Signatura:ARV, Reial, 514 bis, f. 480v

Data i lloc

Datació:estimada
Data:1510
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Rodrigo de Medina, sucrer («Rodrigo de Medina, çucrer»), veí de València en la parròquia de Sant Joan, contribueix amb 10 ss a la tatxa de 1510 ordenada per les corts, celebrades a Montsó i València, per al regne de València.
Persones relacionades
1. Rodrigo de Medina (fl. 1510) - contribuent

Bibliografia

Edicions:Valldecabres Rodrigo (2002), El cens de 1510: relació dels ..., p. 164.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).