MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc958 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 372, f. 135r

Publicació de la fitxa: 2022-09-02
Darrera modificació: 2022-09-02
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AcordamentArmadaCirurgiàSalari

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Sardenya (regne/illa)
Localitats:Tarragona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 372, f. 135r
Òlim:Comune infantis Alfonsi 10 (lloctinent general)

Data i lloc

Datació:expressa
Data:5 març 1323
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Alfons, primogènit d'Aragó, lloctinent general del rei i cap de l'armada que es prepara per a la conquesta de Sardenya, mana que es compleixi la voluntat del seu pare Jaume II d'enrolar Guillem Segon, cirurgià de Tarragona, com a metge de tres galeres que s'estan armant en aquesta ciutat per a la dita expedició.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant precedent
3. Guillem Segon (fl. 1323 – 1326) - beneficiari

Text

Transcripció:«Infans et cetera [Alfonsus, illustrissimi domini regis Aragonum primogenitus atque generalis procurator ac comes Urgelli]. Ffidelibus nostris Johanni Desguavechs, civi Terrachone, tenenti tabulam presentis armate in civitate Terrachone, ac Bartholomeo Çabateri, scriptori dicte tabule, salutem et cetera [et dilectionem]. Cum dominus rex providerit et velit quod Guillelmus Segon, cirurgicus Terrachone, sit medicus gentium trium galearum confectarum in Terrachone, ut in littera inde sibi facta contineri vidimus cuius tenor sequitur in hunc modum:

Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera [Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, ac sancte romane Ecclesie vexillarius, ammirantus et capitaneus generalis]. Fidelibus nostris Johanni Desguavechs, civi Terrachone, tenenti tabulam presentis armate in civitate Terrachone, ac Bartholomeo Çabateri, scriptori dicte tabule, salutem et cetera [et dilectionem]. Cum nos providerimus et velimus quod Guillelmus Segon, cirurgicus Terrachone, sit medicus gentium in tribus galeis que in Terrachone armantur attedentium, idcirco, vobis dicimus et mandamus quatenus habeatis ipsum pro cirurgico et provideri faciatis eidem de salario et juribus de quibus aliis cirurgicis tunc providetur et providebitur et prout est fieri consuetum. Datum Terrachone, nonas janerii, anno Domini .Mº.CCC.XXIIº.

Idcirco, ordinacionibus regiis super hoc et aliis volentes atquiescere sicut decet, vobis dicimus et mandamus quatenus dictum Guillelmum habeatis pro cirurgico gentium dictarum trium galearum sibique provideri faciatis de salario et juribus solitis juxta mandati regii continentiam et tenore. Datum Barchinone, nonas marcii, anno Domini .Mº.CCC.XXIIº. — Bonanato de Petra, mandato domini infantis».

Observacions

L'ordre de Jaume II és registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 341, f. 102v – Manament, Reial – 5 gener 1323.

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 678-679, doc. 100 (aquí revisada)
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 97 i 691
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).