MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc92 (20 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 154/115

Publicació de la fitxa: 2014-07-12
Darrera modificació: 2014-07-12
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Encant
Per unitat productora:Notarial

Matèria

ArgenterBarcelonaFilosofiaLlibresReligióTècnicaTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:154/115
Òlim:Antoni Vinyes, Inventari i encant dels béns de Bartomeu Serra, argenterde Barcelona (1448-1460), 77 ff.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1448 - 1460
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Encant públic dels béns de Bartomeu Serra, argenter, ciutadà de Barcelona.
Persones relacionades
1. Bartomeu Serra (m. 1448) - posseïdor de llibres
2. Llorenç Gual (fl. 1444 – 1454) - comprador

Text

Llibres
2. Anònim, Mostrari d'argenteria (referències genèriques)
Text:"Primo, un libret de mostres de argenter, an En Lorens Gual, argenter, .IIII. sous, .VII."
Observacions:Comprat el 7-IV-1451. Núm. 10 de l'inventari ("un libre de deboxats").

Observacions

En els dies 25-II-1449 (f. 63v) i 7-IV-1451 (ff. 69v-70r) es van vendre els 10 llibres que ja figuraven a l'inventari de béns, conservat a Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 154/115 – Inventari, Notarial – 1448. S'hi poden reconèixer tots.

Bibliografia

Edicions:Madurell i Marimon (1968), "Manuscrits eiximenians", doc. 27
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 242 (només els llibres)
Citacions:Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., p. 342
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).