MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc9153 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu Històric Municipal de València – Llibres d'aveïnament, b3-3, f. 271r.

Publicació de la fitxa: 2023-05-05
Darrera modificació: 2023-05-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Aveïnament
Per unitat productora:Municipal

Matèria

Apotecari/especierMercaderParròquia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu Històric Municipal de València
Signatura:Llibres d'aveïnament, b3-3, f. 271r.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 octubre 1400
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Berenguer Esteve, apotecari («Berenguer Esteve, specier»), habitant de la parròquia de Sant Tomàs de València, en el carrer de les Avellanes, fa fermança de l'aveïnament, per un període de 10 anys, de Guillem Roig, mercader de la parròquia de Sant Joan del Mercat de València.
Persones relacionades
1. Berenguer Esteve (fl. 1380 – 1385) - fiançador

Bibliografia

Edicions:Cabanes Pecourt (2008), Avecindados en la ciudad de ..., p. 243.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).