MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8859 (03 / April / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1143, f. 151rv

Publicació de la fitxa: 2023-03-23
Darrera modificació: 2024-12-08
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Absolució
Per unitat productora:Reial

Matèria

AbsolucióFamiliar/domèsticFísicInforme pericialJueusMala praxiMestre en medicinaMetge (minories)Oftalmologia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Blancafort (Conca de Barberà)Montblanc

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1143, f. 151rv
Òlim:Sigilli Secreti 29-II

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 abril 1353
Lloc:Tarragona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El rei Pere III el Cerimoniós, després d'escoltar les raons al·legades pel seu metge Berenguer de Torrellas, exculpa mestre Abraham Astruc Satorre de negligència en el tractament efectuat en la cura dels ulls a Pericó, fill de Berenguer Malet, del lloc de Blancafort, en el qual s'ha utilitzat un emplastre que ha provocat la pèrdua de la visió en l'ull tractat.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Abraham Astruc Satorre (fl. 1353 – 1366) - beneficiari
3. Belenguer de Torrellas (fl. 1348 – 1359) - intermediari
4. Lope de Luna (m. 1360) - intermediari

Text

Transcripció:«Nos, Petrus, et cetera. Quia constat nobis literatorie relacione magistri Berengarii de Turriliis, fisici domus nostre, quem super infrascriptis associaverimus baiulis Montisalbi seu de cuius consilio vobis ipso vocato procedi mandavimus in eisdem, te, magistrum Abram Astruch Çatorra, judeum Montisalbi, super egritudine quam Periconus, filius Berengarii Malet, loci de Blanchafort, patiebatur in occulo, processisse bene et discrete et secundum artem et regulam medicine, licet per dictum Berengarium Malet contrarium opponatur, cum asserat idem Berengarius emplaustra ex rebus contrariis et egritudine dicti occuli non congruentibus propter tui impericiam fuisse confecta et aponita dicto occulo taliter quod dictus occulus extitit excecatus, quod econtra evenisse asseritur ex malitia morbi seu quia interdum docta prevalet arte malum. Idcirco, ex hiis moti presentis carte nostre firmiter et perpetuo valiture, volentes te, dictum judeum, a calumpniosis vexacionibus et molestiis relevari, sive in predictis propter imperitiam, ignorantiam seu aliter culpabilis fueritis sive non, te a predictis ducimus huius serie absolvendum, remittentes gratiose, diffinientes, absolventes et omnimo relaxantes tibi omnem actionem, questionem, petitionem et demandam civilem et criminalem et quamlibet aliam que contra te et bona tua possent per nos vel officiales nostros fieri per predictis, te tamen faciente conquerenti seu conquerentibus de te ratione predicta civiliter dumtaxat justitie complementum ac solvente expensas per officiales nostros factas occasione predicta. Mandantes huius serie universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris quatenus absolutionem et diffinitionem nostram huiusmodi firmam habeant et observent et contra non veniant quamvis causa, manuleutasque et alias cautiones proinde datas cancellent et faciant penitus cancellari, quas pro cancellatis et irritis non habemus. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostri sigilli secreti munimine roboratam. Datam Terracone, .XVª. die aprilis anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LIIIº. — Subscripsit Arnaldus. — Jacobus Conesa, mandato regio facto per comitem Lune, consiliarium».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., p. 271
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).