MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8857 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1142, ff. 51v-52r

Publicació de la fitxa: 2023-03-21
Darrera modificació: 2023-04-03
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierConfiscacióDeutesLlibresPagamentReina

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1142, ff. 51v-52r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:7 novembre 1352
Lloc:València (regne)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El rei Pere III el Cerimoniós, atesa la mort de Guillem Comte, capellà seu i rector de Constantí, el qual havia d'il·luminar un llibre d'hores de la reina Elionor, i atès que el dit Guillem havia rebut 500 ss b. en préstec de l'apotecari Pere Gener, necessaris per a vitualles i medicaments subministrats en una malaltia, mana que es recuperi aquell llibre i que es confisquin els béns del difunt fins que es pagui el que es deu a l'esmentat apotecari.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - ordenant
2. Elionor de Sicília (1325 – 1375) - posseïdor de llibres
3. Pere Gener (fl. 1292 – 1355) - prestador
4. Guillem Comte (fl. 1352) - deutor

Text

Transcripció:«Rex Aragonum. Cum magistrum Guillelmus Comitis, capellanus noster et rector ecclesie loci de Constantini, qui, sicut audivimus, est viam universe carnis ingressus, teneret quasdam oras Beate Marie, que sunt illustris Alionore, regine Aragonum, consortis nostre carissime, pro illuminando et ligando easdem. Ideo vos rogamus quatenus sic super predictis pro recuperando oras predictas sitis nostri honoris sollicitus et intentus quod oras easdem celeriter dicta regina recuperet, cui eas protinus transmittatis. Et nichilominus, cum dicatur quod dictus Guillelmus receperit mutuo a fideli apotechario et de camera nostra, Petro Januarii, quingentos solidos barchinonenses pro victu et aliis suis necessitatibus, ut asserit, ultra quasdam res medicinales quas sibi, dictus Petrus, in quasdam infirmitate liberalier ministrativit. Ideo vos rogamus quod bona dicti Guillelmi retineri tamdiu faciatis donec ipse Petrus integram satisfactionem habuerit de predictis quam super inde nostro intuitu eidem facitatis cum vobis fuerit postulatum. — Data in loco de Alcala, sub nostro sigillo secreto, septimo die novembris, anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. quinqagesimo secundo. — Signavit Bernardus. — Franciscus Fuxi, mandato regio facto per Blasium Ferdinandi de Heredia, consiliarium».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., pp. 267-268
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).