MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8827 (01 / June / 2026)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Arxiu històric: Batllia de Cardona – Bat Car 3/4, 8 ff.

Publicació de la fitxa: 2026-05-20
Darrera modificació: 2026-05-20
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Barber-cirurgiàCasaCensal/violariCirurgiaCuinaHorts i jardinsInstrumentalJocsLlibresMedicinaObradorPrevereVinyes

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Cardona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Arxiu històric: Batllia de Cardona
Signatura:Bat Car 3/4, 8 ff.
Òlim:Caixa 12

Data i lloc

Datació:expressa
Data:22 agost 1491
Lloc:Cardona

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Pere Tàrrega, [barber-]cirurgià de Cardona, ordenat pel seu fill i hereu universal Pere Tàrrega, prevere de Cardona, davant del notari de la vila Joan Noguers.
Persones relacionades
1. Pere Tàrrega (m. 1491) - esmentat
2. Pere Tàrrega (fl. 1491 – 1520) - ordenant
3. Carles Tàrrega (fl. 1491) - esmentat

Text

Llibres
1. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina (versió A), Traductor: Anònim
Text:«Altra post ab los libres següents de medecina e cirurgia. — Primo, [un] libre appellat lo Guido».
2. Lanfranc de Milà, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:«Ítem, altre libre appellat Alenfranch».
3. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:«Ítem, altre libre appellat Guillem de Scilicet».
5. Hipòcrates, Claudi Galè, Aforismes [amb el comentari de Galè], Traductor: Anònim
Text:«Ítem, los Inforismes de Ypochars [sic]».
6. Anònim, Tractat dels dotze signes (referències genèriques)
Text:«Ítem, lo Libre de natura dels signes».

Observacions

Dels sis llibres que tenia, destaquem a part els que van tenir difusió en català i que potser eren escrits en aquesta llengua. El núm. 4 («Ítem, lo Tornamira») fa referència a una obra no identificable del metge de Montpeller Joan de Tornamira (c. 1330 – c. 1396), potser el seu cèlebre Clarificatorium super Nono Almansoris cum textu ipsius Rhasis, cap de les obres del qual va tenir difusió en català. L'inventari conté, entre més coses, instrumental de barberia i cirurgia, jocs de taula de l'obrador, objectes de la mare, escriptures (testaments de l'esposa [Joana] i de Jaume, probablement el pare, compres d'una vinya i una casa, un censal, una donació d'un Joan Tàrrega, probablement un fill, un llibre de la clavaria de 1472 de quan el difunt exercí el càrrec, no es diu on), estris de cuina, tres vinyes i un hort o tros de terra. El mobiliari de barberia es diu que l'ha comprat Carles Tàrrega, de parentesc no especificat, probablement un nebot aprenent. L'inventari fou acabat el 6 de setembre.
Agraïm a Reis Fontanals (Biblioteca de Catalunya) que ens hagi comunicat el document i la reproducció digital.

Bibliografia

Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).