MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc875 (12 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 238, f. 222 r

Publicació de la fitxa: 2024-04-05
Darrera modificació: 2024-04-05
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

ArquebisbeDonesMalaltiaMortPartReina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 238, f. 222 r
Òlim:Curie 4 de Jaume II

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 octubre 1310
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II notifica oficialment a Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona i primat de la Corona d'Aragó, la mort de la reina Blanca d'Anjou, a consequència de no haver pogut superar l'últim part, amb dolors fortíssims que l'han deixat molt debilitada durant dies («post dolores gravissimos, quibus racione partus sui extitit per dies aliquos multipliciter lacessita, demum ipsorum dolorum angustia superante, die martis proxime preterita, in vespere, prout Altissimo placuit, viam fuit universe carnis ingressa, et ut regina catholica spiritum Deo dedit»).
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Guillem de Rocabertí (m. 1315) - destinatari
3. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - esmentat

Observacions

A continuació (ff. 222r-225r), segueix la relació d'altres autoritats eclesiàstiques i municipals, i els principals nobles d'Aragó, als quals s'enviaren notificacions similars. Tot seguit, les cartes als monarques veïns, reines i prínceps, i al papa i als cardenals. Martínez Ferrando 1948 apunta que res de semblant es va fer per la mort de la següent consort del rei, Maria de Xipre (c. 1279 – 1322).

Bibliografia

Edicions:Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 2, pp. 40-41, doc. 61
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).