MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8604 (28 / abril / 2024)

Tarragona - Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona – Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 10, f. 66v

Publicació de la fitxa: 2023-03-22
Darrera modificació: 2023-03-23
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Andrea Martí
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Municipal

Matèria

BarberCirurgiàConseller/jurat/paerFebresFeridaFísicJueusMalaltiaMetge (minories)MortPestaReiReligiós OSJHVeguer

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Constantí (Tarragonès)Tarassona [Tarazona]Valls

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Tarragona - Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona
Signatura:Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 10, f. 66v
Òlim:Registrum letrarum et alberanorum consulatum Tarraconie.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:21 octubre 1387
Lloc:Tarragona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Els cònsols i el veguer de Tarragona responen en una carta a la lletra enviada pel rei Joan I el Caçador, en la qual li informen de la situació epidemiològica del municipi. Així, assenyalen que entre els darrers 6 i 8 dies hi ha hagut de 6 a 7 persones, de la ciutat i de la seua perifèria, amb pústules, de les quals han mort 3 i, a més, hi ha 2 o 3 persones que presenten glànoles. Per tot açò, tres físics (dos cristians i un jueu) i tres barbers i cirurgians conclouen que ha començat una etapa de pestilència. A més, s'anota que aquest any s'han viscut altres malalties que han causat diferents tipus de febres, especialment als municipis de Valls i Constantí. Finalment, informen al rei del fet que ja han donat aquesta informació al prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem mitjançant una altra carta (20/10/1387).
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - destinatari

Text

Transcripció:«Al molt excel·lent príncep e senyor lo senyor rey d'Aragó. Rabem dilluns, hora de mig dia, que·s comptar a .XXI. del present mes d'octubre, e aquella ab aquella major reverència que·s pertany sabuda. Encontinent, preguem informació de dos metges físichs crestians e un físich jueu e de tres barbers e cirurgians, qui stan en la ciutat de Tarragona, sobre lo fet de la certificació de les malalties epidemialls que vos senyor demanats, les quals, senyor, hoïda la letra de la vostra senyoria, deposaram que en aquesta ciutat ha haguts [...] Notificant, senyor, a la vostra senyoria que lo die proper pessat havien haguda e rabuda semblant disposició dels dits metges e cirurgians per vigor de una letra a nosaltres, cònsols, per lo prior de Cathalunya per haver la dita informació tramesa. E cuan nós, senyor, la vostra gràcia senyoria, la qual nostre senyor Déus conserve al seu sant servey per molts anys. Scrita en Tarragona, a .XXI. d'octubre. Humils servidors e sotrines (?) de la vostra senyoria que, besant vostres mans e peus, se comanaren en vostra gràcia e mercé, los veguers e cònsols de la ciutat de Tarragona».

Observacions

Aquest document es relaciona amb els Tarragona - AHCT – Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 10, f. 66r – Lletra, Municipal – 20 octubre 1387 i Tarragona - AHCT – Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 10, ff. 68v-70v – Lletra, Municipal – 15 novembre 1387.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).