MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8452 (25 / November / 2024)

Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Col·leccions: Faust de Dalmases i de Massot – capsa 23, plec Jueus, núm. 3006

Publicació de la fitxa: 2023-08-22
Darrera modificació: 2023-08-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Sol·licitud
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Conducta (entitats)FísicJueusMestreMetge (minories)Metge municipalPestaSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:CerveraTàrrega

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Col·leccions: Faust de Dalmases i de Massot
Signatura:capsa 23, plec Jueus, núm. 3006

Data i lloc

Datació:estimada
Data:22 juliol 1452
Lloc:Cervera

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Alguns veïns de Cervera demanen al consell i als paers de la vila que aconductin el metge jueu de Tàrrega Abraham Salom, de gran fama, per facilitar les consultes de molts veïns que ja el tenen com a metge i per subvenir a les necessitats i a la imatge del municipi. S'hi cita Boeci, De consolatione Philosophiae.
Persones relacionades
1. Abraham Salom (fl. 1430 – 1492) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ihesus. — Aquel és digne qui à preu de virtut, e tal merex obtenir preu e fama qui en forts fets à mostrada virtut e de grans camps obté preu de batayla. Per tant, alguns singulars de la present vila de Cervera, veent que per divinal permisió és feta greu vexació de accidens pestilencials e de altres greus infermetats, qui per continuació de lonch temps, no solament en aquesta vila mas encara per moltes parts, és mostrat e fet greu e gran crit, e açò per los sovineyats e greus casos que·s seguexen. Sobre les quals coses és vist per tots los hòmens savis e prudens que, aprés lo divinal adjutori, és necesari en tals adversitats recórer e ajudar-se de hòmens notabbles, pràtichs e de lonch temps examinats, los quals en ciència físicha e cilúrgica sien abtes hi esperts. E com sie més que not[o]ri que mestre Abram Celom, metge de Tàregua, sie home abte, scient e de loable pràticha acompanyat, segons per molts en aquesta present vila és vist a huyl de molts accidens e de tals que casi eren incurabbles, los quals, migençant Nostre Senyor, per mijà seu an presa codigna curació, e no solament en aquesta vila, hoc per moltes parts e viles reluex la prudent habilitat e ciència de aquel. E com ciència sie cap complit e fundament de tota virtut e bé, aquela deu hom cercar, demanar e atançar tant com és pusibble, segons vol Boeci et cetera. Dons, considerades aquestes coses, los presents soplicans, recorent a la saviesa de vosaltres, mosenyors, de pahés e conseyll de la present vila, desijant lo púbblich ben avenir de aquela, axí com lo particular, sopliquen a vostres loabbles savieses vos plàcia provehir e determenar en tal manera que lo dit mestre Abram sie e aye ocasió de venir en aquesta vila, car creen los dits soplicans que, si per aquesta insigna vila li serà feta o dada alguna condecent pensió e sotsvenció, que lo dit mestre Abram, ab tota sa casa, hoc e altres per ocasió sua, se'n vinran star e habitar en aquesta vila, de què a·quella reportarà aument e profit, axí en impusicions com en altres coses, e ultra açò, reservareu molts singulars de aquesta vila de moltes despeses e trebayls qui, agreuyats de certs accidens, són en poder del dit mestre Abram, ab lo qual an a comonicar e lexar ses pròpies habitacions en grans despeses de aquells, mas forçats, com per miyà de aquel agen e tròpien més consolació de sanitat que en altres metges, sens diminució del grau dels altres ne injúria parlant, soporten aquels tals trebaylls, dels quals si lo dit mestre Abram ere en la present vila, serien relevats. Hi és veritat que lo dit mestre Abram, segons certes persones de aquesta vila saben, se fore ja mudat de habitació en aquesta vila, mas saben vostres loabbles savieses que cant algú mude sa pròpria abitació de hun loch en altre fa e sosté grans trebaylls e despeses. E per aquestes rahons e altres, les quals quiscú de vosaltres sabeu molt bé, serà digna cosa que li sie feta alguna sotsvenció de pensió, avent sguart als profits e al temps, com axí per moltes huniversitats, per diliberació de loabble conseyll, en tals coses se agen ab esforç e diligència, e ultra que les dites coses són de equitat e rahó, los dits soplicans o reputaran a gràcia e mercè. — Altisimus, et cetera».

Observacions

Document solt en paper, sense data. Seguim la datació de Muntané 2006 i 2012. Altres datacions: "14.." (Duran 1924).
Prové de l'Arxiu Municipal de Cervera ("Aquest document sembla procedir del Arxíu Municipal de Cervera", Duran 1924: 63). També se'n conserva una còpia de registre datada al llibre d'actes municipal (ACSG, Llibre de consells, 1452, f. 99r, cit. Llobet 1984; Muntané 2006; Muntané 2012).
Forma part de la col·lecció de fonts documentals relacionades amb Cervera i la Segarra reunida per Faust de Dalmases i de Massot (1870 – 1938), els descendents del qual la cediren a l'ACSG.
La transcripció és nostra.

Bibliografia

Edicions:Duran i Sanpere (1924), Referencies documentals del call ..., pp. 62-63, doc. 5
Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)
Citacions:Duran i Sanpere (1924), Referencies documentals del call ..., p. 53
Duran i Sanpere (1972), Llibre de Cervera, pp. 383-384
Llobet i Portella (1984), Algunes notícies sobre els jueus ..., p. 15
Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", p. 129
Muntané i Santiveri (2006), Fonts per a l'estudi de l'aljama ..., doc. 394
Muntané i Santiveri (2012), "Metges jueus contractats pel ...", p. 140
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).