| Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Administració local: Cervera – Llibres de Consells, 1379, ff. 30r-31v |
| Publicació de la fitxa: 2023-01-25
Darrera modificació: 2023-06-21 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Luis García Ballester |
| Descripció |
| Autor: | Andrea Martí |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Contracte |
| Per unitat productora: | Municipal |
| Matèria |
| Conducta (entitats) – Conseller/jurat/paer – Físic – Roba – Salari |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Cervera |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Administració local: Cervera |
| Signatura: | Llibres de Consells, 1379, ff. 30r-31v |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 21 agost 1379 |
| Lloc: | Cervera |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| El consell municipal de Cervera, després de l'intent no reeixit de contractar al mestre Pere d'Isovals, contacta amb mestre Guillem Sedasser, el qual acudeix a la vila per negociar uns capítols. El mestre demana al municipi un mínim de dos anys de contracte, un salari de 200 fl. anuals i una franquesa («de quèstia, comú e imposicions»). El consell accepta el pagament de 200 fl. i li ofereixen 100 ss per la roba que haja d'utilitzar, emperò li requereixen que no practique la medicina fora de la vila sense el permís dels paers i que no li puguen donar llicència per sortir més de 4 o 5 dies al mes. |
| Persones relacionades |
| 1. Pere d' Isovals (fl. 1355 – 1384) - esmentat |
| 2. Guillem Sedasser (fl. 1379 – 1388) - beneficiari |
| Text |
| Transcripció: | «E fo proposat en conseyll per los dits pahers, que moltes vegades en altres conseylls és estat parlat [...] que los pahers procuraren metge, en especial que vehesen si pogueren haver maestre Pere e conseguens resposta que·l dit maestre Pere d'Isovall li havie tramesa de l'honrat en Pericó de [...] de dies, dis que ell sie azí per tot juliol, per lo qual cosa, los pahers no se·n trameten a ell. E ara, d'un temps d'azí, molts bons hòmens requerien fort los pahers aguesen metge, en special que trameteren a maestre Guillem Sedacer, per la qual cosa los pahers scriuen al dit maestre Guillem Sedacer, car que ell degués venir azí, car com fos azí los pahers se convenien ab ell, per lo qual cossa lo dit maestre Guillem Sedacer en azí vengut e estant azí, ab ell su art praticar del feyt de la pensió, presents molts prohoms. A la que lo dit maestre Guillem demana de pensió .CC. florins cascun després d'aquestes anys e franquícia de quèstia, comú e de imposicions. E aprés, molt tractaren [...] ab lo dit maestre Guillem, és estat contengut ab quan atany que la universitat don cascun any al dit maestre Guillem .C. florins d'or d'Aragó e més avant de proposar per la roba de aportar .C. solidos Barchinone. E azò si al conseyll plau. Perquè pregaren al conseyll que acordàs sàviament sobre aquest feit què faran.
[...] Sobre lo primer feit de metge fo acordat que com aquesta universitat estigue fort mal e sofrie gran minva de metge e, segons fama, lo dit maestre Guillem sie hom apte e bon tient e pràtich, que los dits .CC. florins sien dats de pensió al dit maestre Guillem d'aquests dos anys, e que li sien dats los dits .C. solidos per la roba apart. E emperò, que sien fets tals capítols que per ell per cures de fora la vila no lexar aquests de la vila més que [...] seguretat que ell no agès eixir de la vila per praticar de sa art de medicina sens licència dels pahers, o de la major partida, e que los pahers no li puxen dar licència de anar de fora sinó cascun més .IIII. o .V. jorns. E que ell [...] aguardan les órdens franques e [...] la primera vegada sens [...] que li sie pus tan bona pensió ha que per salaris. E que d'azò se fasen capítols segons que als pahers serà vist. E plach al conseyll que d'aquest feit sie fet carta sua per los pahers com lo conseyll lo [...] lur loch e [...] e putxen obligar los béns de la universitat [...]». |
| Bibliografia |
| Citacions: | Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", p. 117. |
|
