MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc839 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 31, núm. 3929

Publicació de la fitxa: 2020-12-16
Darrera modificació: 2020-12-16
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

GuerraInfantReiSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Granada (emirat)Mallorca (regne)
Localitats:Almeria, setge d'

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 31, núm. 3929

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 agost 1310
Lloc:Perpinyà

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Sanç de Mallorca informa Jaume II de la revolta del comte de Foix i del suport mallorquí contra ella. També li expressa procupació per la malaltia que sap que ha tingut, i goig per la recuperació, i li fa saber de la seva salut.
Persones relacionades
1. Sanç I de Mallorca (m. 1324) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari

Text

Transcripció:«[...] preterea cum audivimus quod de infirmitate quam passus fueratis, per Dei gratiam, restitutus estis corpoream sanitati quamplurimum cecati? fuimus et gavisi sicut gauderemus de nostri corporis sanitate [...]».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).