MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc833 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 345, f. 238r (Almarie)

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2022-09-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiàExèrcitFamiliar/domèsticGuerraNoblesPagamentSalari

Llocs / territoris

Territoris:Granada (emirat)
Localitats:Almeria, setge d'

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 345, f. 238r (Almarie)
Òlim:Varia 51: Viagio Almerie, pars IIª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:10 febrer 1310
Lloc:Alacant

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II mana al seu tresorer, Pere Marc, que, atès que alguns nobles, cavallers i altres que han anat a la campanya d'Almeria de 1309-1310 a compte de l'erari reial van concedir l'equivalent del sou d'un dia [de totes les seves hosts] al seu cirurgià Berenguer Sarriera, pagui a aquest darrer aquestes quantitats tal com constarà als albarans expedits per l'escrivà de ració als dits nobles i altres.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Berenguer Sarriera (fl. 1298 – 1310) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ffideli thesaurario suo Petro Marci et cetera. Cum aliqui nobiles et milites et alii de illis qui nobiscum ad solidum erant in obsidione civitatis Almarie dederint et concesserint solidum unius diey ffideli cirurgico nostro Berengario de Riaria et de hoc sit habiturus albaranum a fideli scriptore porcionis domus nostre Raimundo Ricardi, ideo, vobis dicimus et mandamus prout dictis nobilibus, militibus et aliis soluciones pro parte nostra faceritis solvatis dicto Berengario de Riaria vel cui voluerit loco sui quantitatem in dicto albarano contentam, recuperando presentem et albaranum predictum cum apocha de soluto. Datum in Alacant, .IIIIº. idus ffebruarii, anno predicto [=anno Domini .Mº.CCCº.IXº.]. — Idem [=Petrus Martini, mandato regio]».

Observacions

Veeu ordre paral·lela a l'escrivà de ració, registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 345, ff. 237v-238r – Manament, Reial – 10 febrer 1310.

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 634, doc. 46
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., p. 94, doc. 35
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 37
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 37 i 165
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).