MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8305 (25 / November / 2024)

Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v

Publicació de la fitxa: 2024-03-27
Darrera modificació: 2024-03-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Procés
Per unitat productora:Municipal

Matèria

Barber-cirurgiàBatxillerCirurgiàDonesFeridaInforme pericialJudiciMalaltiaMedicamentsMestre en medicinaProcés

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Lleida - Arxiu Municipal de Lleida
Signatura:Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v
Òlim:Foliació antiga.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 abril 1394
Lloc:Lleida

Llengua

Català

Contingut

Regest

La cort del veguer i els paers de Lleida investiguen la mort d'una dona anomenada Pasquala, acompanyats del notari Pere Rigol, el físic Francesc Queralt i els barbers-cirurgians Arnau Ferrer i Antoni de Perola. El metge i els barbers realitzen un informe baix jurament, en presència dels paers i la cort, i exposen les ferides que patia la dona, que es trobava en el llit, així com un tractament que han vist li havia estat aplicat. Una veïna testifica i diu que la dona feia temps que patia de vòmits, i per això l'home li havia posat codonyat al ventre («Tenia vòmit e que no li aturave res del cors»). També testifica el metge Ramon Pons, el qual afirma que tractava a Pasquala des de feia 4 anys de «mal al cor», el qual havia heretat de la mare, a la qual també va tractar i que havia mort d'aquell mateix mal.
Persones relacionades
1. Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447) - perit
2. Arnau Ferrer (fl. 1389 – 1399) - perit
3. Antoni de Perola (fl. 1390 – 1401) - perit
4. Pere Rigol (fl. 1394) - testimoni

Text

Transcripció:«[...] E aquela fembra trobaren que jahie en una cama del dit alberch, en un lit tota nua. E aquella feren guardar e mirar als desús dits metges, present en Pere Rigol, notari e scrivà en la casa de la paheria, e fonch atrobada que tenia la gola a cada part esgarranyada, que parie que foren unglades, e l'aurella dreta a la calç scorxada. E foren interrogats los dits metges, minjansant sagrament primerament per ells fet, si la dita dona, que de present jahie alí morta, vehen ni conexen que sie morta de malaltia cuytada ho per mans de persones. E los dits metges respongueren, tots tres concordants, que éls no conexen ni vehen senyal al present e si és morta per mans de persones ho per si; e que los scarraments que té en la gola appar que no·s sien fets de fresch, quant és açò que té a qualç de la oreyla dreta apar fresch, car alí no ha pòlvora; e que sobre les carratxadures, a vejares d'éls, an posat alum de rocha, e les vermeyllures ho sanchtrohit que té en la squena és per ço com jahie de sobines, e en la mort les humós se són calades e tota la sanch li és venguda alí a les parts josanes, axí que per la sanch que axí s'és calada no·s coneix ni·s pot conéixer que ela tingue algun colp. Ítem, li fos atrobat desús la bocha del ventreyll un drap de stopa ab electouaria que par que sie codonyat, la qual cosa és bona a confortar la bocha del ventreyll. E altres coses, al present, los dits metges digeren que no·y veheren [...]
[Testimoni de Ramon Pons] [...] que li venie una suor fort freda e que li donave [...] del cors en aquel punt que li venie aquel defaliment. E el, testes, dehie-li que alò era mal de mare, ho que avie lo mal que sa mare de la dita Pascuala havie, del qual morí. Interrogat quiny mal havie la mare de la dita Pascuala, respòs e dix que mal de cor e torna [...] e morí d'aquel mal».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).