MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8277 (28 / abril / 2024)

Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 793, f. 124r

Publicació de la fitxa: 2023-01-14
Darrera modificació: 2023-06-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Andrea Martí
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Procés
Per unitat productora:Municipal

Matèria

CirurgiàFeridaFísicInforme pericial

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Lleida - Arxiu Municipal de Lleida
Signatura:Llibre de Crims, reg. 793, f. 124r
Òlim:Foliació antiga.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:4 gener 1389
Lloc:Lleida

Llengua

Català

Contingut

Regest

Mestre Nadal Llambrí, físic de Lleida, mestre Guillem de Carcassona i mestre Guillem Martí, cirurgians, habitants de la mateixa ciutat, són requerits pel municipi per fer una dessospitació a Gonçal de Burgos per la ferida que havia sofert. Els tres conclouen que el nafrat no està en perill de mort o d'incapacitació, sempre que seguesca les instruccions que aquests li han donat.
Persones relacionades
1. Nadal Llambrí (fl. 1376 – 1401) - perit
2. Guillem de Carcassona (fl. 1389) - perit
3. Guillem Martí (fl. 1384 – 1399) - perit
4. Gonçal de Burgos (fl. 1389) - esmentat

Text

Transcripció:«[...] maestre Nadal Lebrí, maestre en medicina, a mestre Guillem de Carcassona et maestre Guillem Martí, cirúrgichs, que anasen a veure lo dit Gonçalbo de Burgos e feren a ells verdadera relació si lo dit Gonçalbo, per rahó de les dites nafres ho nafra, tem mort ni afolament ne alguna debilitació de membres. Los quals mestre Nadal Lebrí e cirúrgichs dessusdits, fet per ells primerament sagrament a Déu e als sants quatre evangelis de fer verdadera relació, diguen e feren relació que ells havien vist e reconegut la nafra del dit Gonçalbo e troben que, segons cors de medicina e de cirurgia, lo dit no tem mort, ni afolament, ni debilitació de membres alguna, e açò segons lur scíncia [...]».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).