| Lleida - Arxiu Municipal de Lleida – Llibre de Crims, reg. 802, ff. 49r-107r |
| Publicació de la fitxa: 2024-03-25
Darrera modificació: 2024-06-24 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Luis García Ballester |
| Descripció |
| Autor: | Nacho Nebot |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | parcial |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Procés |
| Per unitat productora: | Municipal |
| Matèria |
| Apotecari/especier – Barber – Batxiller – Cirurgià – Dones – Ferida – Informe pericial – Judici – Maltracte físic – Medicaments – Mestre en medicina – Mort – Procés – Violència |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Lleida |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Lleida - Arxiu Municipal de Lleida |
| Signatura: | Llibre de Crims, reg. 802, ff. 49r-107r |
| Òlim: | Foliació antiga. |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 9 febrer 1407 |
| Lloc: | Lleida |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| La cort del veguer de Lleida tracta d'esbrinar si una dona anomenada Francesca, esposa del convers Galceran Desvall, ha mort per causa d'unes ferides ocasionades pel seu home. Encarreguen un informe mèdic i són interrogats Bernat Berbegal, batxiller en arts i medicina («Bernardus Berbegal, batxeller en arts e medicina»); Joan Maguessa, mestre en medicina, i Pere de Lligalbé, cirurgià («maestre Pere de Ligalbé, cirurgicus»). Joan Maguessa assegura que no és possible determinar si la dona té algun colp, perquè quan la va examinar feia temps que estava morta i no tenia res unflat, més enllà d'algunes plaques produïdes per la congelació de la sang i els signes de putrefacció. Seguidament, declaren com a testimonis els especiers Simón de Jaca i Joan de Sant Bertran. La cort mana a Francesc Queralt, mestre en medicina i Jaume Serra, cirurgià («maestre Jacme Serra, cirurgià») fer una dessospitació. El cirurgià Mateu Pere, de Lleida, declara que fou cridat per a atendre a una dona ferida, i la segona vegada que anà va acudir també Francesc Queralt. Actuant com a testimoni, Francesc Queralt diu que el van requerir per a visitar a una dona ferida, la qual tenia febre, vòmits i còlics. L'endemà la tornà a visitar, junt amb el cirurgià Mateu Pere, i inspeccionaren les ferides, una en la cuixa i l'altra en l'engonal, en pitjor estat. Li va manar clisteris i altres remeis, però com els còlics i la febre empitjoraren va pronosticar que moriria. Al ser interrogat, afirma que la dona no va morir a causa de les ferides, sinó pels còlics. Finalment, el marit queda lliure de culpa, ja que l'informe dels metges conclou que la dona va morir per una malaltia i no per les ferides. |
| Persones relacionades |
| 1. Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447) - perit |
| 2. Bernat Berbegal (fl. 1407) - perit |
| 3. Joan Maguessa (fl. 1384 – 1407) - perit |
| 4. Pere de Lligalbé (fl. 1381 – 1407) - perit |
| 5. Simón de Jaca (fl. 1403 – 1407) - testimoni |
| 6. Joan de Sant Betran (fl. 1407) - testimoni |
| 7. Mateu Pere (fl. 1407) - testimoni |
| 8. Francesca (m. 1407) - esmentat |
| Text |
| Transcripció: | «[Testimoni de Joan Maguessa] maestre Johan Maguesa, maestre en medicina, lo qual jure dir veritat, que·l si ha vista la dita dona ésser ferida de colps alguns, respon e dix que aytant com él ha pogut veure, atés que la dona havia gran spay que era morta e de tot freda, que él ni metge del món no porien dir ab veritat que la dita dona tingués colps neguns, majorment com no y veés res unflat en lo cors de la dona, sinó algunes plaqes per congelació de la sanch e mortificació d'aquella [...]
[Testimoni de Francesc Queralt] [...] la dita dona havie febra e vòmit et còliqua pasió, e ordina-li son regiment, e aprés en l'endemà de matí ell anà visitar-la e aquí era en Matheu Pere, cirurgià, e reconegueren les nafres qui eren, la una sobre la cuxa e l'altra sobre l'engonal, e aquella de l'engonal ell mateix servà axí com aquella qui havie pus sospitosa que l'altra, com de l'altra no·s curà a temps que la [...] segons lanch e que no poden molt curar, e trobà que la dita nafra no penetrave los budells, ni budell algú no y havie nafrat, axí que féu-li posar sos remeys, e per la còliqua feu-li ordenar sos clisteris e altres remeis naturals a aquells accidents, e aprés los dits accidents de còliqua de febra e de vòmits sobrepujaren, per la qual rahó ell, testes, la pronostiquà de morir. E, noresmenys, començà-li sa purgació segons que naturalment a dona devia venir e no puga ans tota la matèria retengut de part de dins, perquè ell la pronostichà, segons que damunt ha dit. [...] Interrogat si ell, testes, presomie que la dita dona fos morta de les dites nafres si no y fosen sobrevengudes los dits accidents, e dix que no [...] com les dites nafres no fosen de algun valor [...].
[...] és inmune e sens colpa de la mort de na Francesca, quòndam, muyller sua, car clarament té manifesta apar per les depossicions dels honrat maestre Francesch Queralt e de Matheu Pere, barber e cirurgià, los quals metgaren e procuraren la nafra de la dita Francesca, e per aquella no tenie res de mort [...] mas tan solament per la còlica passió e purgació de sa natura per la qual cosa és morta e no per nafra [...]». |
| Bibliografia |
| Citacions: | Ferragud - Roca (2020), "El cos de la dona maltractada ..."
Camps Surroca - Camps Clemente (1998), "L'activitat forense dels antics ...", pp. 97 i 100 (reproducció parcial defectuosa) |
|
