MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8124 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Justícies de València: Justícia de València – vol. 15, f. 190rv

Publicació de la fitxa: 2022-12-04
Darrera modificació: 2023-06-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Andrea Martí
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Demanda
Per unitat productora:Municipal

Matèria

DeutesFísicJueusMalaltiaMetge (minories)PacientProcésSalari

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Justícies de València: Justícia de València
Signatura:vol. 15, f. 190rv

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8 març 1314
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Ismael Abencrespí, metge jueu de la ciutat de València, interposa una demanda davant el justícia de València contra Pere Gilabert, abans draper de la mateixa ciutat, per motiu d'un deute de 100 ss, corresponents al salari d'haver-lo tractat durant quatre mesos, aproximadadment, de l'epilèpsia que patia (18/02/1314). En les seues declaracions s'anota, en primer lloc, que Ismael ja havia atés a Pere en una ocasió anterior i li havia realitzat una purga, per la qual, tot i costar 30 ss, únicament se li'n pagaren 5. En segon lloc, Pere Gilabert esgrimeix l'argument que ell no ha de pagar cap salari a Ismael Abencrespí, ja que els jueus tenen prohibit per l'Església curar als cristians. En tercer lloc, i com a resposta a aquest últim, Ismael demana a Pere que accepte o negue la demanda i que no incloga altres qüestions. Finalment, Ismael s'acull als furs i demana que s'afegisca també a la demanda les cures que ha dut a terme al fill de Pere Gilabert, que patia d'hidropesia.
Persones relacionades
1. Ismael Abencrespí (fl. 1292 – 1314) - acusador
2. Pere Gilabert (fl. 1314) - deutor

Text

Transcripció:«[...] Ismael Abencrespí, judeus de Valencie, metge, contra Pere Gilabert, que solia ésser draper de València, posan contra aquell que el dit Ismael, a pregàries e requisició del dit Pere, qui era malaute de malautia que és apel·lada epilència, e cahia en terra e escumava, lo dit Pere, curà hen .IIII. mesos, poch més o menys, lo dit Pere et ha guarit lo dit Pere de la malautia. Axí, que el dit Pere promés e convench de pagar son salari complidament al dit Ismael, per rahó de la dita malautia, on com a la dita malautia a curat e a guarit, pertanga al dit Ismael .C. sous reals, pus per rahó de son salari e treball de la dicta malautia del dit Pere. E lo dit Pere contradiga de pagar lo dit salari al dit Ismael. Demana, per tal lo dit Ismael, que per vós, senyor dit justícia, [...] sia lo dit Pere Gilabert condempnat en pagar així los dits .C. sous per la rahó damunt dita [...].
Encara, lo dit Pere Gilabert no seria tengut de pagar salari alcú al dit Isamel, per ço com vedat és per l'Església que nengun juheu no gos curar negú christià de nenguna malaltia. E com crerivol (?) cosa sia a cascú segons fur de créxer e melorar a la sua demanda tro sentència, per ço, lo dit Ismael, volén usar del benefici del dit fur, crex a la dita demanda ha on diu que pensà del dit en Pere Gilabert de malaltia que és apel·lada epilància, vol sia anadit e d'altres malalties qualque de son fill, que era idrópich, de la cual cura lo dit fill seu guarí. Per què demanda que semblantment lo dit en Pere, christià, a les dites rahons [...]».

Observacions

L. García Ballester únicament és diu que és 'metge', però per altres documents sabem que és físic.

El document està incomplet.

Bibliografia

Citacions:Hinojosa Montalvo (2006), "Médicos judíos en la ciudad de ...", pp. 432-434.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).