MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8078 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 52, s. f.

Publicació de la fitxa: 2022-11-25
Darrera modificació: 2023-03-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester

Descripció

Autor:Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Censal/violari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Apotecari/especierCiutadà

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:AlziraValència

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials
Signatura:vol. 52, s. f.
Òlim:Joan de Sant Feliu, notari de València. Llibre de notes (notal) de 1404.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:24 desembre 1404
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Esteve Valença, apotecari i ciutadà de València («Stephanus Valença, apothecarius, civis Valencie»), cobra un pagament de 1.000 ss d'un violari establert en 1403 per part de Pere Lloret, d'Alzira.
Persones relacionades
1. Joan de Sant Feliu (fl. 1390 – 1433) - notari
2. Esteve Valença (fl. 1383 – 1413) - censalista
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).