MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc8 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 117, núm. 495

Publicació de la fitxa: 2020-09-22
Darrera modificació: 2021-08-08
Bases de dades:Arnau, MedCat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Codicil
Per unitat productora:Notarial

Matèria

FísicMestreReiSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Vilafranca del Penedès

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II
Signatura:carp. 117, núm. 495

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2-3 novembre 1285
Lloc:Vilafranca del Penedès

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Acta notarial de l'ordre del rei Pere el Gran de restituir Sicília a la Santa Seu i codicil del seu testament (ambdós documents al mateix pergamí, un sota l'altre i per aquest ordre). El segon document, datat el 3 de novembre, s'anomena explícitament 'codicil' i és l'únic que porta testimonis, el primer dels quals és «magister Arnaldus de Villanova». El primer document (2 de novembre) és una acta de reconciliació amb l'Església, a la qual el rei reconeix el domini sobre Sicília; en el segon, reitera l'elecció de sepultura i disposa deixes pietoses a diferents esglésies, amb la mateixa intenció que el primer. Elaborats per l'escrivà i notari del rei Ramon Escorna, estant Pere malalt de mort.
Persones relacionades
1. Pere II el Gran (1240 – 1285) - atorgant
2. Ramon Escorna (fl. 1272 – 1287) - notari
3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - testimoni

Observacions

També registrats a ACA, C, reg. 55, ff. 20v-21v (que inicialment no era un registre de la Cancelleria, sinó un Liber notularum del notari reial Ramon Escorna).
Altres còpies: ACA, C, Cartes reials de Pere II, extrasèrie 104; ACA, C, Vària, 21-4, ff. 4-5; i ACA, C, Pergamins d'Alfons II, carp. 119, núm. 62 (2/04/1286).

Bibliografia

Edicions:Udina i Abelló (2001), Els testaments dels comtes de ..., doc. 25-26 (defectuosa)
Cingolani (2011-2015), Diplomatari de Pere el Gran, vol 1, pp. 804-808, núm. 458
Catàlegs:La Mantia (1917), Codice diplomatico dei re ..., núm. CXXXII i CXXXIII (cfr. també pp. 47 i 214-215)
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", p. 263, núm. 5
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", p. 76, núm. 7
Citacions:Zurita (1967-1977 i 1985), Anales de la Corona de Aragón, vol. 1, p. *298*
Carini (1884), Gli archivi e le biblioteche di ..., vol. 2, p. 204
Martínez Ferrando - Sobrequés i Vidal - Bagué (1954), Els descendents de Pere el Gran ...
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., cap. CLXVIII
Cingolani (2006), Historiografia, propaganda i ..., pp. 673-675
Desclot (2010), Llibre del rei En Pere, p. 439
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).