MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc793 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 289, f. 173r

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2022-01-08
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Ordre de pagament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierConfiteriaMedicamentsFamiliar/domèsticFísicHerènciaPagamentProveïment

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 289, f. 173r
Òlim:Varia 3: Regine Blanche

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 setembre 1310
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

La reina Blanca d'Anjou mana al seu tresorer, Romeu Guerau, que pagui a mestre Martí de Calça-roja, el seu físic («magister Martinus de Caliga-rubea, ffidelis ffisicus noster»), impetrant, com a hereu del difunt Huguet Jutge, apotecari, nebot de Pere Jutge, apotecari de Barcelona («Hugueto, nepoti Petri Judicis, apothecarii Barchinone»), els 356 ss 7 dr b. que eren deguts al dit Huguet per diversos productes de confiteria que havia proporcionat a la reina («pro quibusdam rebus ad opus nostri ab eo receptis») i que aquesta ja havia manat pagar per una ordre anterior (25/01/1310, setge d'Almeria) que l'apotecari va perdre. Els productes, comprats per Joan de Sent Lis, cambrer de la reina, al dit Huguet Jutge, havien estat: 4 capces de gingebrat, per 125 ss 10 d b.; 7 ll 9 unces de gingebrat, per 72 ss b.; 9 ll de festucs confits, per 61 ss b.; 4 ll i mitja de pinyons confits, per 18 ss b.; i 15 ll 9 unces de sucre rosat, per 78 ss 9 d b. Calça-roja ha d'obligar-hi els seus béns, per si es descobreix que ja s'havia pagat abans. L'ordre d'escriure el document (iussio) és transmesa per l'apotecari dels reis Guillem Jordà.
Persones relacionades
1. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - atorgant
2. Martí de Calça-roja (fl. 1304 – 1338) - beneficiari
3. Huguet Jutge (m. 1310) - beneficiari precedent
4. Pere Jutge (fl. 1285 – 1316) - esmentat
5. Guillem Jordà (fl. 1294 – 1330) - intermediari

Observacions

Els noms dels productes són en català. L'ordre original és registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 290, f. 100r – Ordre de pagament, Reial – 25 gener 1310.

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 651-652, doc. 71
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:McVaugh (1992), "Arnald of Villanova's Regimen ...", p. 206
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 26 i 33
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).