| Barcelona - Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona - Manuscrits – 767, f. 278v |
| Publicació de la fitxa: 2022-11-08
Darrera modificació: 2022-11-08 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Lluís Cifuentes |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | reproducció |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Obituari |
| Per unitat productora: | Personal/familiar |
| Matèria |
| Aigua – Diarrea – Dones – Febres – Jurista – Mort – Obituari – Pou – Religiós OP – Salut/malaltia |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Girona |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona - Manuscrits |
| Signatura: | 767, f. 278v |
| Òlim: | 8-2-12
8-o-zs bis |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 15 novembre 1376 |
| Lloc: | Girona |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Obituaris de Blanca, morta a Girona en la data indicada, i de Francesc Guerau, frare dominicà que en fou el confessor, escrits pel vidu, que no s'identifica. Es descriu la causa de la mort de Blanca (febres i diarrea) i la duració de la malaltia (set dies). S'atribueix la mort del frare a la tristesa causada pel decés de Blanca. Es fa constar que el pou de la casa familiar s'assecà durant deu dies a partir de la mort de Blanca i que sembla que fou un senyal (i, probablement, la causa de la malaltia i de la mort). |
| Persones relacionades |
| 1. Bernat de Bordils (fl. s. XIV) - atorgant |
| 2. Francesc Guerau (m. 1377) - esmentat |
| 3. Marià Aguiló i Fuster (1825 – 1897) - comprador |
| Text |
| Transcripció: | «Murí le mia bona e cara muler, Ne Blanque, dimecres a vespre, ora del seny del ladre, a .XV. de vuytubre de .M.CCC.LXXVI., en Gerona, de febre contínua ab exir qui li durà .VII. jorns, cor lo dijous pus prop pressedent li comensà le febra contínua, ora de completa, e l'exir lo dissapta a nit segent. Plàcia a Nostra Senyor que aje le sua ànima, axí con de bona dona que era. Estegem endós en matrimoni .XVII. anys e avie con murí .XXX. anys. E és cert que lo pou de l'alberch sicà de tot, que no n'hac ayge de present, con se agreujà, e fo aprés de le mort, en tant [cant?] que no n'hac ayge, ço que nul temps més no li pres, per gran secade que fos; e estec axí .X. jorns e aprés tornà en son ésser primer, que fo gran senyal. — Aprés, l'any segent, de .LXXVII., disapte, ora de migjorn, a .XXI. de febrer, morí fra Francesch Guerau, de l'orden dels pricadors, qui comfessà le dita cara muler mia e fo a le sua fin, de què feu gran dol axí que puys no hac alegria sinó tristor per le sua mort, per què presumí tothom que per ele se cuytà de murir, Déus aje le sua ànima. Era hom de bona vide e fort scient, e feu bele fin. Podie aver, quant murí, .XLIII. anys». |
| Observacions |
| Copiat a la part inferior del verso d'un foli de pergamí afegit al final del ms., que també conté diverses anotacions de dret en llatí i l'ex-libris «És de medona de micer Bernat de Burdils», tot de diverses mans coetànies, però cap de les quals la dels obituaris. El ms. conté una còpia parcial del s. XIV del Digestum, cum commentariis (Corpus Iuris Civilis), en llatí. Procedència del ms.: 1. Un jurista laic de Girona, segons es dedueix del contingut i anotació del ms. i d'aquests obituaris, que l'ex-libris identificaria amb un Bernat de Bordils (s. XIV); 2. Una institució eclesiàstica de Girona, probablement la catedral o la col·legiata de Sant Feliu (ss. XIV-XIX); 3. Arran de les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX (per a Girona, Arrufat 2022: 19-21), aquest i altres còdexs foren comprats per un fabricant francès d'instrumental tèxtil instal·lat a Girona, que en destruí i mutilà molts, i el 1857 els volgué vendre a Barcelona, on Marià Aguiló, llavors bibliotecari segon de la Universitat de Barcelona, aconseguí adquirir-los al corredor o comissionista, que pretenia vendre'ls a un fabricant de coles, i li foren recomprats per la Universitat (Arrufat 2022: 31-37 i 101). Ni Miquel 1958-1969 ni Arrufat 2022 fan constar l'existència de l'ex-libris. El Bernat de Bordils esmentat a l'ex-libris potser no és l'autor dels obituaris, però un i altre podrien ser parents. |
| Bibliografia |
| Reproduccions: | Arrufat Fargas (2022), «Si no hagués estat ..., p. 42 (color)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color) |
| Citacions: | Miquel Rosell (1958-1969), Inventario general de manuscritos ..., vol. 2, p. 319, núm. 767
Cercabib UB  |
|
