MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7688 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 600, ff. 119v-120r

Publicació de la fitxa: 2022-10-20
Darrera modificació: 2022-10-20
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Comissió
Per unitat productora:Reial

Matèria

FísicJueusJutgeMetge (minories)PletPrestamismeUsuraVinyes

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 600, ff. 119v-120r
Òlim:Comune 16

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 març 1339
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós comissiona Blas de Aisa, membre del seu consell, perquè verifiqui i resolgui l'apel·lació efectuada per rabí Azarias [Abenjacob], físic jueu de Saragossa, que, obligat per la necessitat, va contractar un préstec de 1.000 ss jaq. amb Samuel Amharabí (Abnarrabí?), jueu de la mateixa ciutat, posant-hi com a garantia el producte de dues vinyes que posseeix al terme de Saragossa, al lloc anomenat Palaciolo, durant cinc anys, però havent de sufragar-ne ell la verema. A més, el dit Samuel el va obligar a signar un altre document pel qual el metge li empenyorava les vinyes per cinc anys més, havent de fer la verema i cedint la meitat del producte a Samuel, i estipulava que si passats els cinc anys Azarías no tornava el préstec, aquell es quedaria la dita meitat del producte durant tant de temps com el metge trigués a saldar el préstec. Azarías al·lega que aquestes condicions són usuràries i a més contràries a les lleis d'Aragó i al dret dels jueus, i reclama que Samuel li torni el producte de les vinyes que indegudament s'ha apropiat. El rei ordena que, si tot això és cert, Samuel tingui un càstig exemplar.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Azarías Abenjacob (fl. 1309 – 1339) - beneficiari

Text

Transcripció:«Petrus et cetera. Dilecto de consilio nostro Blasio de Aysa, salutem et cetera. Constitutus in nostra presencia rabi Azarias, fisicus, judeus Cesarauguste, nobis sua suplicacione humili demonstravit quod ipse, in necessitate positus, recepit mutuo a Samuele Amharabi, judeo dicte civitatis, mille sol. jacc., pro quibus habuit eidem vendicionem facere ad quinque annos de omnibus fructibus duarum vinearum suarum situatarum in termino dicte civitatis, in loco vocato Palaciolo, sub condicione quod dictus Azarias, suis sumptibus, excoleret dictas vineas et dictus Samuel reciperet omnes fructus ipsarum. Et insuper dictus Samuel, pro eisdem mille sol. dicto Azarie mutuatis, fecit sibi fieri cartam aliam per quem modum dictus Azarias sibi inpignorabat ad quinque annos ditas duas vineas sub condicione quod dictus Azarias, suis sumptibus, ipsas excoleret seu excoli faceret per dictos quinque annos dictusque Samuel haberet et reciperet quitie medietatem omnium fructuum ipsarum, prout in instrumento inpignoracionis publico inde [facto] lacius et plenius dicitur contineri. Asseritur eciam contineri in dicto instrumento quod si forte dictos mille sol. dictus Azarias non solveret dicto Samueli post dictos quinque annos, deinde dictus Samuel haberet et reciperet quitie et eciam absolute totam medietatem dictorum fructuum vinearum ipsarum, tantum et tamdiu quousque dictus Azarias dicto Samueli exsolvisset mille sol. supradictos. Cum autem dictus Samuel predictum contractum fecerit contra [ordinacionem] et consuetudinem regni Aragonum ac contra çunam et legem judeorum, eo quod recepit dictos fructus asce[ndentes] ad usuras immoderatas, fuit nobis per dictum [rabi Azarias] suplicatum super hiis de justicia provideri. Quia, suplicacione admissa, vobis comittimus et mandamus quatenus super predictis inquiratis diligentissime veritatis et si predicta inveneritis esse vera, dicto Azarie faciatis satisfieri in quantitatibus de jamdictis fructibus per dictum Samuelem ab eodem habentes et receptis si et prout fuerit faciendum. Et nichilominus procedatis contra dictum Samuelem si inveneritis ipsum deli[n]quisse in predictis taliter quod eius pena sit ceteris similia attemptare volentinbus in exemplum. Datam Valencie, .XIIIº. kalendas aprilis, anno Domini millesimo .CCCº.XXXº. octavo. — Bernat de Vallo, ex provisione vicecancellarium».

Observacions

Vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 600, f. 119v – Comissió, Reial – 19 març 1339.

Bibliografia

Edicions:Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 285-286, doc. 209
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).