MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7671 (22 / November / 2024)

Barcelona - Antic convent de Santa Caterina – [perdut]

Publicació de la fitxa: 2022-10-07
Darrera modificació: 2022-10-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Epitafi
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

DoctorFísicMestreSepulcre

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Milà (senyoria/ducat)
Localitats:BarcelonaBèrgam [Bergamo]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Antic convent de Santa Caterina
Signatura:[perdut]

Data i lloc

Datació:expressa
Data:17 març 1312
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Epitafi del sepulcre de Roberto da Rusticoni, doctor en medicina oriünd de Bèrgam, que era al claustre del convent de Santa Caterina de Barcelona (dominicans), en una urna adossada a la paret.
Persones relacionades
1. Roberto da Rusticoni (m. 1312) - atorgant

Text

Transcripció:«Hic jacet venerabilis Robertus de Rusticonibus, doctor in medicina, oriundus civitatis de Bergamo, partium Lombardiae, qui obiit .XVIIª. die martii, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XIIº.».

Observacions

Segons transcripció de Capmany 1792, reproduïda per Pi i Arimon 1854. La trascripció sembla errònia, perquè el còmput de la Nativitat fou introduït a Barcelona en l'any 1350. El convent fou completament enderrocat el 1837 i no sembla que aquesta làpida es conservi.

Bibliografia

Edicions:Capmany i de Montpalau (1961-1963), Memorias históricas sobre la ..., vol. 2, p. 1021 [ed. orig.: vol. 4 (1792), p. 99]
Pi y Arimon (1854), Barcelona antigua y moderna, ó ..., vol. 1, p. 565
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).