MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7659 (22 / November / 2024)

Perpinyà - Archives Départementales des Pyrénées Orientales - Série E: Archives notariales – 3E1/1202, f. 64r

Publicació de la fitxa: 2022-09-28
Darrera modificació: 2022-09-28
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Apotecari/especierCarta privadaNotariPesta

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)València (regne)
Localitats:PerpinyàValència

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Perpinyà - Archives Départementales des Pyrénées Orientales - Série E: Archives notariales
Signatura:3E1/1202, f. 64r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:9 agost 1479
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan Pereta, apotecari, instal·lat a València, escriu al seu pare Jaume Pereta, notari de Perpinyà, avisant-lo de la rebuda d'una carta seva i d'un proper viatge a Perpinyà per visitar-lo a ell i a la resta de la família, i demanant-li que no deixi d'escriure'l. Comenta amb preocupació les notícies que té de l'existència d'una malaltia mortal estranya a Perpinyà.
Persones relacionades
1. Joan Pereta (fl. 1474 – 1479) - atorgant

Text

Transcripció:«+ Ihesus Christus. — En València, a .VIIII. de agost, 1479 + — Molt magnífich senyor e de mi car pare. Air que comptàvem .VIII. del present, rebí una letra vostra feta aquí en Perpinyà, com la galeaça de Ffrança vingué. E perquè dita letra venia sots letres de mon uncle, En Simon Lombart, en aquelles hores que dita galeaça fou junta açí no·s trobà en ciotat, que era en Castella, e axí yo no aguí dita letra fins ara, que és stat vengut; e perquè crech sereu stat enugat, com ab la dita galeaça no us é scrit, no us ne meravelleu. Per quant yo no avia agudes lletres vostres no tenia ocasió d'escriure; ara, pus n'é aguda, vos respondré al contengut de aquella. Ab dita letra me avisau de vostra bona sanitat, de què és cosa que·n tinch molt pler, si bé n'estava ab conguxa, per quant así diuen que·s moren aquí en stranya manera, de què prech nostre senyor Déu, per la sua infinida potència, vos trameta sanitat, com tots vosaltres desigau. Si de la mia vos plau saber, per lo present és bona al manar de Déu e vostra. Més, me dieu que yo vaga aquí. Per ma ffe podeu creure que, per molt desigs que vós ni mos parents tingueu de la mia vista, yo·n tinch molt més de la de vosaltres. E siau cert que, com la galeaça és stada açí, yo agués rebuda la lletra que ara é aguda, yo no aguera sperat punt ni ora que fos pugat ab ella. Emperò, com yo viu que de mi no avíeu feta menció ab un tal pasatge com era aquest, totes les ganes me'n fugiren de anar, de què sertament ne restí molt agreugat, car tenia cregut me aguéseu oblidat. Emperò, si a Déu serà plasent, molt prest e més que no us pensau, yo seré ab vosaltres, car yo·n tinch ben vista la rahó; no us vull asignar [quinas] ni quant no perquè no està en ma mà. Emperò yo hi daré tal diligència que será honor mia e de vosaltres, e sens molta dilació; per què us prech no us enugeu, que yo ffaré content a tots vosaltres. Pregau a Déu mi endreçe com lo meu cor desiga. Axí matex, me avisau com aquexes infantes me preguen que·ls port a cascuna un li de tovalloles de seda. És cosa demesiada de vós dir-me que com sia aquí m'o pagareu, car vós sabeu bé que, per molt que yo pogués fer per vós ni per coses vostres, may vos poria satisfer la obligació que us tinch, e axí, feu-me tanta de gràcia, no vullau pensar en dir-me tals paraules, que molt enug me'n feu. Car en lo meu cor tinch ben penssat de portar-los coses, que vós hi elles seran ben contentes, e aquexa és ma intenció de servir-les, no tant com elles merexen, mas ab lo meu poch poder, que ja tinch stuga[des] açí moltes coses per a portar aquí. Molt pler é pres del memorial que m'aveu enviat, que, ab ància, <diu> què poria portar aquí, perquè ab totes mes fforçes me dispondré proveyr al que a mi serà posible. E per la present no he més a dir, sinó que·m coman molt en gràcia e merçé vostra e de mado[na] ma tia, e a Na Norada, e a Johana, Aldonça e Catarina, a totes en general, e a cascun[a] en special, pregant-vos molt, tostemps que aureu posibilitat d'escriure, que·m scrigau, que de rres no·m podeu ffer mayor glòria, sinó aver letres vostres, car jurar-vos puch més avia de .XVIII. o .XX. mesos no n'avia aguda nenguna; per què us [prech] carísimament vos hi vullau delitar per la consolació mia. Ffeu-me tanta de merçé, la present letra aga bon recapte, que va a Vinçà. [Es]criviu, senyor, mon pare, de part vostra, que stiga alegre, que tantost seré ab ells. E Déu vos tinga en sa guarda. Amén. — Lo vostre humil fill, qui us desiga molt veure, Johan Pereta, apotecari». — [Al verso:] «Al molt honorable lo senyor En Jaume Pereta, notari, prop la Font Nova, en Perpinyà. — Per via de Barcelona».

Observacions

Reproduïm el text editat per Almenar 2021, amb algunes esmenes formals.

Bibliografia

Edicions:Almenar Fernández (2021), "«Lo vostre humil fill, qui us ...", pp. 79-80, doc. 2
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).