| Perpinyà - Archives Départementales des Pyrénées Orientales - Série E: Archives notariales – 3E1/1202, f. 64r |
| Publicació de la fitxa: 2022-09-28
Darrera modificació: 2022-09-28 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Lluís Cifuentes |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | bibliografia |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Lletra |
| Per unitat productora: | Personal/familiar |
| Matèria |
| Apotecari/especier – Carta privada – Notari – Pesta |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Rosselló i Cerdanya (comtats) – València (regne) |
| Localitats: | Perpinyà – València |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Perpinyà - Archives Départementales des Pyrénées Orientales - Série E: Archives notariales |
| Signatura: | 3E1/1202, f. 64r |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 9 agost 1479 |
| Lloc: | València |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Joan Pereta, apotecari, instal·lat a València, escriu al seu pare Jaume Pereta, notari de Perpinyà, avisant-lo de la rebuda d'una carta seva i d'un proper viatge a Perpinyà per visitar-lo a ell i a la resta de la família, i demanant-li que no deixi d'escriure'l. Comenta amb preocupació les notícies que té de l'existència d'una malaltia mortal estranya a Perpinyà. |
| Persones relacionades |
| 1. Joan Pereta (fl. 1474 – 1479) - atorgant |
| Text |
| Transcripció: | «+ Ihesus Christus. — En València, a .VIIII. de agost, 1479 + — Molt magnífich senyor e de mi car pare. Air que comptàvem .VIII. del present, rebí una letra vostra feta aquí en Perpinyà, com la galeaça de Ffrança vingué. E perquè dita letra venia sots letres de mon uncle, En Simon Lombart, en aquelles hores que dita galeaça fou junta açí no·s trobà en ciotat, que era en Castella, e axí yo no aguí dita letra fins ara, que és stat vengut; e perquè crech sereu stat enugat, com ab la dita galeaça no us é scrit, no us ne meravelleu. Per quant yo no avia agudes lletres vostres no tenia ocasió d'escriure; ara, pus n'é aguda, vos respondré al contengut de aquella. Ab dita letra me avisau de vostra bona sanitat, de què és cosa que·n tinch molt pler, si bé n'estava ab conguxa, per quant así diuen que·s moren aquí en stranya manera, de què prech nostre senyor Déu, per la sua infinida potència, vos trameta sanitat, com tots vosaltres desigau. Si de la mia vos plau saber, per lo present és bona al manar de Déu e vostra. Més, me dieu que yo vaga aquí. Per ma ffe podeu creure que, per molt desigs que vós ni mos parents tingueu de la mia vista, yo·n tinch molt més de la de vosaltres. E siau cert que, com la galeaça és stada açí, yo agués rebuda la lletra que ara é aguda, yo no aguera sperat punt ni ora que fos pugat ab ella. Emperò, com yo viu que de mi no avíeu feta menció ab un tal pasatge com era aquest, totes les ganes me'n fugiren de anar, de què sertament ne restí molt agreugat, car tenia cregut me aguéseu oblidat. Emperò, si a Déu serà plasent, molt prest e més que no us pensau, yo seré ab vosaltres, car yo·n tinch ben vista la rahó; no us vull asignar [quinas] ni quant no perquè no està en ma mà. Emperò yo hi daré tal diligència que será honor mia e de vosaltres, e sens molta dilació; per què us prech no us enugeu, que yo ffaré content a tots vosaltres. Pregau a Déu mi endreçe com lo meu cor desiga. Axí matex, me avisau com aquexes infantes me preguen que·ls port a cascuna un li de tovalloles de seda. És cosa demesiada de vós dir-me que com sia aquí m'o pagareu, car vós sabeu bé que, per molt que yo pogués fer per vós ni per coses vostres, may vos poria satisfer la obligació que us tinch, e axí, feu-me tanta de gràcia, no vullau pensar en dir-me tals paraules, que molt enug me'n feu. Car en lo meu cor tinch ben penssat de portar-los coses, que vós hi elles seran ben contentes, e aquexa és ma intenció de servir-les, no tant com elles merexen, mas ab lo meu poch poder, que ja tinch stuga[des] açí moltes coses per a portar aquí. Molt pler é pres del memorial que m'aveu enviat, que, ab ància, <diu> què poria portar aquí, perquè ab totes mes fforçes me dispondré proveyr al que a mi serà posible. E per la present no he més a dir, sinó que·m coman molt en gràcia e merçé vostra e de mado[na] ma tia, e a Na Norada, e a Johana, Aldonça e Catarina, a totes en general, e a cascun[a] en special, pregant-vos molt, tostemps que aureu posibilitat d'escriure, que·m scrigau, que de rres no·m podeu ffer mayor glòria, sinó aver letres vostres, car jurar-vos puch més avia de .XVIII. o .XX. mesos no n'avia aguda nenguna; per què us [prech] carísimament vos hi vullau delitar per la consolació mia. Ffeu-me tanta de merçé, la present letra aga bon recapte, que va a Vinçà. [Es]criviu, senyor, mon pare, de part vostra, que stiga alegre, que tantost seré ab ells. E Déu vos tinga en sa guarda. Amén. — Lo vostre humil fill, qui us desiga molt veure, Johan Pereta, apotecari». — [Al verso:] «Al molt honorable lo senyor En Jaume Pereta, notari, prop la Font Nova, en Perpinyà. — Per via de Barcelona». |
| Observacions |
| Reproduïm el text editat per Almenar 2021, amb algunes esmenes formals. |
| Bibliografia |
| Edicions: | Almenar Fernández (2021), "«Lo vostre humil fill, qui us ...", pp. 79-80, doc. 2 |
|
