MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc7651 (28 / abril / 2024)

Girona - Arxiu Diocesà de Girona - Fons episcopal: Patrimoni de la Mitra – calaix 2, núm. 47

Publicació de la fitxa: 2022-09-23
Darrera modificació: 2022-09-23
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Matèria

BisbeCens emfitèuticCiutadàConvers/donat/oblatHospitalHospitaler (rector)

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Figueres

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Girona - Arxiu Diocesà de Girona - Fons episcopal: Patrimoni de la Mitra
Signatura:calaix 2, núm. 47
Òlim:Ardiaconat de Besalú

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1 juliol 1313
Lloc:Vilabertran (Alt Empordà)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El bisbe de Girona Guillem de Vilamarí aprova la fundació d'un hospital per rebre-hi i alimentar-hi els captaires malalts, els indigents i els religiosos pobres efectuada a Figueres per part dels cònjuges Bernat Jacme i Garsenda, que hi han cedit tots els seus béns, tal com consta en una escriptura notarial anterior la datació de la qual no es precisa. A petició dels interessats, el bisbe els concedeix la condició eclesiàstica de conversos, amb un hàbit distintiu de roba de color discret o cendrós (lívid) i una creu vermella cosida a sobre, i els nomena administradors vitalicis de l'hospital, havent de pagar, ells i els seus succesors, un cens anual d'una lliura de cera als bisbes de Girona, amb llibertat per actuar en profit de la fundació, però sense poder-ne alienar els béns. El bisbe es reserva, per a ell i els seus successors, el domini de l'hospital i la potestat de nomenar-ne els administradors.
Persones relacionades
1. Bernat Jacme (fl. 1305 – 1347) - atorgant
2. Guillem de Vilamarí (m. 1318) - beneficiari
3. Pere Capmany (fl. s. XIV-1) - notari

Text

Transcripció:«Noverint universi quod, presentibus me, notario infrascripto, et testibus infrascriptis, Bernardus Jacobi, habitator ville de Figueriis, et uxor eius, Garsendis, constituti in presentia reverendi patris domini Guillelmi, Dei gratia Gerundensis episcopi, post suorum bonorum ordinationem a se factam per quam hospitale construi in dicta villa pro recipiendis et alimentandis languidis mendicantibus et Christi pauperibus undique confluentibus ad ipsum locum ac pro cubandis fratribus predicatoribus, minoribus et aliis viris religiosis pauperibus, ordinarunt, deputarunt et ipsum hospitale iuxta eorum possibilitatem dotarunt, prout in instrumento inde confecto plenius continetur, volentes Christi amore ac animarum suarum salute vivere caste et religiose, cum honestate debita, in eodem, ac in ministerio et pauperum servitio residuum vite sue ibidem finire, [idem] coniuges, salvo [sic] suorum bonorum dispositione et eorum retentione, que in prelibato patent lacius instrumento, personas suas Deo et ipsi hospitali, clausis manibus infra manus reverendi patris domini episcopi supradicti, dederunt, et se conversos eiusdem hospitalis fecerunt ac ibi quamdiu viverent esse promiserunt sub obedientia domini episcopi qui pro tempore fuerit Gerundensis, artantes se, ex mera sui liberalitate, ad portandum perpetuo et induendum vestes honestas, non rubras, non virgatas, sed honesti coloris religiosam personam decentes, signo venerabilis sancte Crucis insuto de panno rubeo in eisdem, ita videlicet quod de tota vita sua mantellum panni lividi supra omnes alias vestes quas portaverint, cum predicto signo sancte Crucis in eodem insuto, semper habeant deportare; et renuntiarunt solle[m]pniter tempori religiose probationis et generaliter omni iuris beneficio introducto pro se a iure, ab homine, canone sive lege, supplicantes eidem domino episcopo, genu flexo, quod eisdem annueret et eis in premissis exhiberet gratiam et assensum. Ad hec, idem dominus episcopus, considerans quod bone dare consultum presentis habetur vite subsidium et eterne remunerationis expectare cernitur premium, recepit ad conversionem, religionem, ministerium et obedientiam et ad prehabita coniuges supradictos. Et volens eosdem eo gaudere privilegio et immunitate que talibus conversis a canonibus conceduntur, dicteque ipsorum ordinationi annuens gratiose, retentoque sibi et suis successoribus quod ipsi conversi et eorum successores obedientes sint perpetuo et fideles, et quod in eorum novitate confirmentur et instituantur per episcopum Gerundensem, et quod eidem obedientiam promittant, tradidit ipsis coniugibus mantellum sive habitum panni lividi cum signo predicte venerabilis sancte Crucis ibi insuto, semper habendum, ut premittitur, et portandum. Et salvo quod bona hospitalis immobilia vel alia que servando servari possent non dissipent nec sine eius consensu alienent, concessit eisdem liberam potestatem regendi ipsum hospitale et administrandi, petendi, recipiendi et conservandi omnia et singula eius bona, ita tamen quod tam ipsi coniuges quam alii qui pro tempore in dicto hospitali instituentur, semper dare teneantur ipsi domino episcopo et successoribus suis annuatim, in die qua synodus celebratur in ecclesia Gerundensi, unam libram cere pro censu, in signum et recognitionem dominii eiusdem domini episcopi et successorum suorum in ecclesia Gerundensi. Qui Jacobus et Garsendis, coniuges supradicti, ab ipso domino episcopo ipsum habitum recipientes ac eidem obedientiam promitentes, promiserunt per se et successores suos in ipso hospitali instituendos ipsum habitum portare et semper facere dictum censum tempore supradicto, ac bene et fideliter se habere erga utilitatem dicti hospitalis et receptionem pauperum et circa omnia alia que fuerint ad ipsius hospitalis comodum et augmentum, sicut melius et plenius dici potest vel intelligi ad bonum et sanum intellectum, tactisque corporaliter sacrosanctis quattuor Dei Evangeliis, per Deum sponte iurarunt omnia et singula supradicta attendere et complere. Actum est hoc in monasterio Villebertrandi, kalendis julii, anno Domini .Mº.CCCº. tertiodecimo. — Testes huius rey sunt: discretus Jaçpertus Folcrandi, sacrista secundus, et Guillelmus de Morerio, clericus ecclesie Gerundensis, Petrus Toulat, de Figueriis, et Martinus Ferran, de Letone. — Nos, Guillelmus, episcopus predictus, salvo iure dignitatis episcopalis, subscribimus. — Ego, Petrus Capmany, publicus domini Gerundensis episcopi notarius, qui predictis omnibus interfui, hec scripsi et clausi».

Observacions

Reproduïm la transcripció de Marquès 2009 (text de la còpia 2 esmentada a continuació), adaptant-ne alguns trets a les convencions de MedCat.

L'original del document (una carta en pergamí partida per ABC) que va correspondre al bisbe ha estat localitzat per Marquès 2009 (el de l'hospital s'ha perdut). En aquesta publicació es dona una llista de les tres còpies antigues que se n'han pogut trobar: 1. ADG, Fons episcopal, Cúria i Vicariat General, Notaria, G-6 (1325-1328), f. 9rv (s. XIV); 2. ADG, Fons episcopal, Bisbe, Patrimoni de la Mitra, Llibres i lligalls, Calaix 5, núm. 2, Cartoral de rúbriques vermelles del bisbe Pere de Rocabertí (1318-1324), ff. 167v-168r (29/10/1320, notari episcopal Pere Capmany, ed. Cobos 2004 [a partir d'una transcripció certificada (defectuosa) de 1818, feta per Josep Rovira, secretari del vicariat de Girona, per a l'arxiu de l'Hospital, que havia perdut l'original i en el qual es conserva (Bernils 1966), i incorporada a principis del s. XX a l'anomenat Llibre de privilegis de Figueres, sense saber-ne Cobos 2004 la localització a l'ADG]; Marquès 2009; i Colomer & Fumanal 2013); 3. ADG, Fons episcopal, Bisbe, Patrimoni de la Mitra, Llibres i lligalls, Calaix 5, núm. 4, Protocol de Pere Capmany, notari episcopal, de capbrevacions de feus fetes al bisbe (1313-1368), f. 9rv (s. XIV). De la còpia 2, la font de Cobos 2004 en va transcriure la certificació notarial de 1320, que Marquès 2009 i Colomer & Fumanal 2013 ometen. Torrent 1963 la tradueix a l'espanyol, amb aquesta certificació, i Colomer & Fumanal 2013, al català actual (a partir de l'anterior), ometent-la. Les dues traduccions tenen aspectes insatisfactoris. Colomer & Fumanal 2013 coneixen l'existència de l'original ide les còpies, però no de l'edició de Marquès 2009. No hem pogut consultar ni el document original ni cap de les còpies.

Rúbrica i certificació de la còpia notarial de 1320 al Cartoral de rúbriques vermelles (Marquès 2009 publica només la rúbrica; Cobos 2004, només la certificació): «Instrumentum continens quod hospitalarius de Figueriis facit annuatim de censu Gerundensi episcopo unam libram cere. — Hoc est traslatum fideliter sumptum, quarto kalendas novembris, anno Domini millesimo trecentesimo vigesimo, a quodam instrumento publico per alphabetum diviso, cuius tenor talis est. [Segueix la còpia del document]. Ego Petrus Capmany, notarius publicus domini Petri, Dei gratia episcopi Gerunde[nsis], hoc translatum continens duas paginas vel circa presentis quaterni, cum originali suo fideliter comprobatum, scribi feci et clausi, cum quattuor dictis omnibus supscriptis in prima pagina et secunda».

A més, Eduard Rodeja va conèixer aquest document a partir d'una còpia de la qual no diu la datació, però segurament molt posterior, en el que sembla ser, per la breu descripció que en fa, un cartulari de l'hospital ("archivo de Casa Fages, libro de Casa Sans, fol. 667, que antes perteneció al Archivo del Hospital", però en nota cita un "Libro de los Exemples, hoja 128, letra?, núm. 8", que no diu on és, a Rodeja 1942-1960: I, 104; i "l'arxiu de la casa Fages (foli 607) [sic], que abans havia estat del de la casa Sans, procedent del de l'hospital primitiu", a Rodeja 1962: 154). El fons de la família Fages (1337-1995) es conserva a l'ACAE (Arxiu de complement ). Bernils 1977 i 1993 es basa en les publicacions de Rodeja.

Dels noms dels fundadors, s'han donat formes vernacles poc afortunades o errònies (vegeu fitxa de Bernat Jacme).

Bibliografia

Edicions:Torrent i Orri (1963), "El castillo de la Carta-Pobla de ...", pp. 104-106, doc. 1 (trad. a l'esp. actual)
Bernils i Mach (1966), "Historia del Hospital de Figueras ...", pp. 261-263 (trad. esp. del document de 1313 extreta de Torrent 1963)
Marquès i Planagumà (2009), El Cartoral de Rúbriques ..., pp. 466-468, doc. 118 (143) (del Cartoral de rúbriques vermelles, còpia s. XIV)
Colomer Casamitjana - Fumanal Pagès (2013), "Segles XIV-XV: un hospital de ...", pp. 20 i (trad. al català actual) 21 (del Cartoral de rúbriques vermelles, còpia s. XIV)
Cobos Fajardo (2004), Llibre de privilegis de la vila ..., pp. 28-30, doc. 8 (còpia de 1320, transcrita el 1818 de l'ADG)
Citacions:Torras (1883), "Noticias históricas é inéditas ...", p. 123
Rodeja Galter (1942-1960), Figueras: notas históricas, vol. 1 (1942), p. 104 (d'un cartoral de l'hospital)
Rodeja i Galter (1962), Llibre de Figueres, pp. 154-155 (d'un cartoral de l'hospital)
Torrent i Orri (1963), "El castillo de la Carta-Pobla de ...", pp. 91-95 i (notes) 110-110
Bernils i Mach (1966), "Historia del Hospital de Figueras ...", pp. 260-266 (amb un repàs bibliogràfic)
Bernils i Mach (1977), Figueres, p. 145 (divulgació)
Bernils i Mach (1993), Hospital de Figueres: 680 anys ..., pp. ***
Reventós i Conti (1996-2003), Història dels hospitals de ..., vol. 2 (1999), pp. ***
Cobos Fajardo (2004), Llibre de privilegis de la vila ..., p. 208, núm. 8 (regest) (d'una còpia de prin. s. XX a partir d'una altra de 1818 extreta de l'ADG)
Marquès i Planagumà (2009), El Cartoral de Rúbriques ..., pp. 100 i 104-105 (d'un cartoral del bisbat de Girona)
Colomer Casamitjana - Fumanal Pagès (2013), "Segles XIV-XV: un hospital de ...", pp. (d'un cartoral del bisbat de Girona)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).